LES RAONS DE L’ESTIMA
T’estime pel que silencies,
per no fugir de la teua illa negra,
per la forma en la qual tornes
i et quedes a les meues mans.
Les raons són riscs descoberts
que perden la importància als teus ulls.
T’estime per les portes que has tancat
perquè arriben a mi les teues passes noves.
T’estime, sense pudor, trencat l’àbac
que comptabilitza l’estima i els fracassos.
T’estime sense fugir del meu passat.
Ací, al meu present, hui, t’estime.
Per omplir-me la pell amb les teves abraçades
i permetre’ls estar quan la nit
es dilueix davant l’ombra de la lluna.
L’amor es desborda, sense permís,
trenca els límits que la lògica dibuixa.
Fora d’ella, ací, t’estime
per omplir-me la boca amb paraules
que, sense ser promeses, són regals
que es compleixen amb la força
dels vincles tancats.
Sense dubtes. A cor obert.
T’estime des de la voluntat i el meu somriure,
amb la ment i el meu sexe,
amb les mans, amb els ulls,
als meus somnis, ací, t’estime.
Un deu (eixon) de l’alçada d’un CAMPANAR.
Magnífic!
Anna
Petons, mil!
T’estime sense fugir del meu passat: és una manera exacta de situar-se en el present…
T’estime, t’estimo, t’estim: quina primera persona del present d’indicatiu!
Salutacions cordials
T’estime sense fugir del meu passat: una manera de demanar comprensió (=de sentir-se lliure).
Salutacions cordials
T’estime sense fugir del meu passat!
(Una acceptació de la vida!
Salutacions cordials
n’aprenem cada dia i si llegim un poema com el teu podem tornar a provar d’estimar una miqueta més, de nou… i ja trobarem les raons per fer-ho de nou! Felicitats!!!! a reveure!