Publicat el 17 de juliol de 2009
LLIRI BLANC
Lliri blanc
El
lliri blanc m’ha portat el sabor de la teua aigua.
Caragols
de mar nus li precedeixen,
juguen
amb el temps que et du.
El lliri
blanc tanca la meua tempesta i la llum que amaga l’alba.
El
lliri blanc arriba quan el record acaba i dóna pas a la teua presència.
Caragols
de mar de bromera et precedeixen,
ensomni
del temps que et viu.
Rellotge
de sorra clara, murmuri del minut,
far
del teu somriure que esborra les meues promeses.
Com l’aurora
espere el tacte dels teus braços oberts, com la pluja t’espere…temps fugisser, temps de plaer, veu adormida…
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de POÈTICA DE LA CARN O LA PARAULA per evasex | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
El que a u és blanc per a l’altre pot ser negre. Per al que u és positiu per a l’altre pot ser negatiu.