Publicat el 8 de desembre de 2011
Un magnífic taller amb en Paco Zarzoso
Aquest passat cap de setmana s’ha realitzat l’anunciat taller de dramatúrgia dirigit per l’escriptor valencià Paco Zarzoso. 9 persones inscrites i quasi 15 hores de dedicació intensiva. El resultat ha estat una activitat formativa que té tots els números per continuar. Aquest post servirà de punt de trobada de les persones que han participat en aquest curs. I també com a aparador o punt d’intercanvi d’alguns dels textos elaborats en el context del taller, els quals podreu llegir si obriu els arxius adjunts. Voleu saber com ha anat tot plegat?
El títol era “inverteix en personatges i atmosferes i deixa’t d’històries”. A la sessió de divendres dia 2 no solament assistiren al curs els alumnes del Taller, sinó també, com a oients voluntaris, alguns dels alumnes del curs de creació d’escenes que s’inicià a principis de novembre.
Aquesta primera sessió va tenir un caire més teòric. Es va dedicar a dibuixar els vectors de tensió que defineixen un personatge: els seus conflictes amb l’entorn, amb altres personatges, amb el destí o amb ells mateixos. També es reflexionà sobre la importància de l’ambientació a l’hora de cohesionar el material dramàtic. De fet, quan passen anys després d’haver vist una gran obra de teatre, què ens queda? L’argument? O més aviat la identificació amb un personatge o el record d’atmosferes peculiars i envolvents? No tot és trama; no tot és faula.
Les sessions pràctiques s’iniciaren el dissabte 3 al matí i continuaren a la tarda i al matí de diumenge 4. Foren sessions destinades a la lectura i a la reescriptura d’escenes. El mecanisme de treball era pensar dramàticament al voltant d’una il·lustració (la que reproduïm en aquest post) de Goya: “el vell que es gronxa”, tot posant en contacte aquest personatge tan obert i suggerent amb altres personatges variats, i tot intentant, a la vegada, convertir-lo en una projecció o una metàfora de les essències de la vida a una illa com la nostra.
Aquest vell pot ser un indigent. O una mena d’àngel salvador. O un pagès que s’alça davant la pressió immobiliària. O un enigmàtic conseller vital que descabdella l’anagnòlisi en els personatges que interactuen amb ell.
De fet, quan són nou cervells a pensar en una mateixa escena, les neurones no funcionen 9 vegades més ràpid, sinó 18 o 36 vegades més ràpid. L’intercanvi, la interacció entre els alumnes potencia força la creativitat. El principal problema no era construir una escena, sinó descartar-ne 4 o 5 de les elaborades, qualsevol de les quals podria haver funcionat perfectament en el context del treball comú.
Totes aquestes variades escenes formaran part d’un projecte d’obra que serà reelaborat en un entorn online, tot i que no descartam que en el futur immediat (mes de febrer?) Paco Zarzoso pugui tornar a Formentera a donar-li les pinzellades finals.
Mentrestant, en aquest post, obert com sempre a la participació dels alumnes del curs i de totes les persones que estiguin interessades en el tema, anirem penjant algunes de les escenes elaborades en el marc del curs. Teniu en compte que es tracta d’esborranys que esperen el retoc final, per favor.
Naturalment, el curs ha tengut una profitosa extensió en els sopars i dinars amb el dramaturg valencià, que han permès a alguns dels alumnes inscrits intercanviar punts de vista i propostes personals amb el ponent. Igualment, el diumenge dia 4 de desembre al vespre, dins de la programació “El 7 a les 6” de desembre, Paco Zarzoso llegí, davant unes 30-35 persones reunides a Can Toni (la Mola) una escena del seu famós text Umbral, que despertà la rialla sincera de l’audiència. A continuació de l’acte hi hagué un distès debat amb el públic.
Tot plegat ha estat una magnífica experiència creativa que de ben segur tendrà continuïtat.
Aquesta primera sessió va tenir un caire més teòric. Es va dedicar a dibuixar els vectors de tensió que defineixen un personatge: els seus conflictes amb l’entorn, amb altres personatges, amb el destí o amb ells mateixos. També es reflexionà sobre la importància de l’ambientació a l’hora de cohesionar el material dramàtic. De fet, quan passen anys després d’haver vist una gran obra de teatre, què ens queda? L’argument? O més aviat la identificació amb un personatge o el record d’atmosferes peculiars i envolvents? No tot és trama; no tot és faula.
Les sessions pràctiques s’iniciaren el dissabte 3 al matí i continuaren a la tarda i al matí de diumenge 4. Foren sessions destinades a la lectura i a la reescriptura d’escenes. El mecanisme de treball era pensar dramàticament al voltant d’una il·lustració (la que reproduïm en aquest post) de Goya: “el vell que es gronxa”, tot posant en contacte aquest personatge tan obert i suggerent amb altres personatges variats, i tot intentant, a la vegada, convertir-lo en una projecció o una metàfora de les essències de la vida a una illa com la nostra.
Aquest vell pot ser un indigent. O una mena d’àngel salvador. O un pagès que s’alça davant la pressió immobiliària. O un enigmàtic conseller vital que descabdella l’anagnòlisi en els personatges que interactuen amb ell.
De fet, quan són nou cervells a pensar en una mateixa escena, les neurones no funcionen 9 vegades més ràpid, sinó 18 o 36 vegades més ràpid. L’intercanvi, la interacció entre els alumnes potencia força la creativitat. El principal problema no era construir una escena, sinó descartar-ne 4 o 5 de les elaborades, qualsevol de les quals podria haver funcionat perfectament en el context del treball comú.
Totes aquestes variades escenes formaran part d’un projecte d’obra que serà reelaborat en un entorn online, tot i que no descartam que en el futur immediat (mes de febrer?) Paco Zarzoso pugui tornar a Formentera a donar-li les pinzellades finals.
Mentrestant, en aquest post, obert com sempre a la participació dels alumnes del curs i de totes les persones que estiguin interessades en el tema, anirem penjant algunes de les escenes elaborades en el marc del curs. Teniu en compte que es tracta d’esborranys que esperen el retoc final, per favor.
Naturalment, el curs ha tengut una profitosa extensió en els sopars i dinars amb el dramaturg valencià, que han permès a alguns dels alumnes inscrits intercanviar punts de vista i propostes personals amb el ponent. Igualment, el diumenge dia 4 de desembre al vespre, dins de la programació “El 7 a les 6” de desembre, Paco Zarzoso llegí, davant unes 30-35 persones reunides a Can Toni (la Mola) una escena del seu famós text Umbral, que despertà la rialla sincera de l’audiència. A continuació de l’acte hi hagué un distès debat amb el públic.
Tot plegat ha estat una magnífica experiència creativa que de ben segur tendrà continuïtat.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Formació per espai_frumentaria | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent