No només Beckett
L’Espai_Frumentària va presentar ahir al vespre un altre muntatge a càrrec de les persones inscrites als cursos de formació teatral. És el resultat d’una vintena llarga d’hores d’assaig, només, i va durar poquet. El just per inaugurar el Formentera Film Festival. En algun mitjà de comunicació s’ha dit que es tractava d’una adaptació de Tot esperant Godot, de Samuel Beckett, ara bé…
…això no és ben bé així. És cert que l’obra del mestre de l’absurd era present en els assajos, però com una mena de punt de partida del qual s’extreia la base per a accions físiques. El teatre descansa molt en l’activació d’imaginaris, i en aquest sentit, no era gens difícil connectar amb la magnífica obra d’un dramaturg tan fresc i vitalista com Albert Camus, injustament etiquetat coma existencialista. El personatge altiu, arrogant que s’apropia de les voluntats dels altres, que funcionen com a comparses que reprodueixen una jerarquia universal, ¿no us recorda el personatge de la Pesta a l’obra L’estat de setge, escrita el 1948?
LA PESTA: La crueltat rebel·la, però la ximpleria destrempa. Honor als estúpids, perquè ells em preparen els camins! Són la meva força i la meva esperança! Arribarà un dia, per ventura, en què tot sacrifici us semblarà estèril, en què el crit inacabable de les vostres brutes rebel·lions cessi a la fi. Aquell dia regnaré veritablement en el silenci definitiu de la servitud. (Riu) És un problema d’obstinació, veritat? Però estigueu tranquils; jo tenc el front abaixat dels tossuts.
(Albert Camus, L’estat de setge. Traducció de Vicent Ferrer a partir de la versió en castellà d’Alianza Editorial)
Vaig ser per Formentera de vacances quan va tenir lloc aquesta presentació. Tot era ple d’italians en l’organització del festival de curtmetratges. Sempre és així?