Publicat el 9 de desembre de 2012
Diari del muntatge de Cap de tortuga (VI) Assaig general amb públic: observar, opinar, criticar
Cap de tortuga entra en la recta final i això significa que cada vegada amb més assiduïtat feim assajos generals amb tot o quasi tot el desplegament que acompanyarà l’estrena del proper dia 15 de desembre: projeccions, utillatge, interpretació musical, vestuari… Fins que no assajam al complet, i això passa en qualsevol muntatge, no acabam de “veure” l’obra. O si es vol, no ens l’acabam de creure del tot. Hi ha un abans i un després arran d’un assaig general.
El primer assaig general va ser el dissabte 24 de novembre. Ajudàrem en Joan Lluquinet a muntar els focus a les 8:30 del matí, per tal d’aprofitar bé el temps. També vàrem usar l’equip de so de la Sala de Cultura per provar el so del micro. Probablement haurem d’amplificar el so del violoncel. Ara sona bé, amb la Sala buida; però quan hi hagi públic, la gent absorbirà el so.
Els jocs amb la llum seran molt importants, perquè establiran una jerarquia entre els diferents moments i accions de l’obra, i a la vegada guiaran l’atenció de l’espectador. La fosca, combinada amb la música, deixa a voltes en segon pla el text i la “trama” de Cap de tortuga.
El dissabte 8 de desembre vàrem fer alguns assajos generals i algun passi tècnic. Però el més important va ser l’assaig general amb públic, que programàrem per a les 18h per a un reduït nombre de persones a qui reconeixem la sensibilitat artística necessària per emetre un judici del que han presenciat. No cercam que ens afalaguin, sinó tot el contrari: volem que ens facin veure si hi ha algun moment de la representació que “grinyola”, o que està mancat de ritme, o…
Ho hem aconseguit? Un cop acabada aquesta representació “per a amics”, ens arremolinàrem vora el prosceni i iniciàrem el corresponent debat. D’entrada es destaca la creació d’una atmosfera intrigant i íntima, a la qual es va entrant a poc a poc després d’un inici carregat de sorpreses i interrogants. En el debat hi ha opinions dividides sobre la possibilitat que el fet que l’actor sigui alhora tècnic de so pugui desorientar l’espectador, o distraure’l. Ho discutim i tots opinam. Tothom destaca el paper central que té la música de Carme Lluch en el muntatge, i si se l’ha de pujar un poc de volum en algun moment. En Miquel explica a grans trets els principals eixos d’acció del muntatge i el sentit que tenen algunes accions (accions que de moment no explicam per no aixafar-vos les sorpreses del dia de l’estrena, és clar).
A jo, personalment, aquest assaig general m’ha fascinat. Firmaria perquè cap bolo o representació baixi del nivell d’aquest assaig general amb públic. El ritme ha anat molt bé i en Miquel ha interpretat el text amb minuciositat i li ha donat uns matisos que jo no havia percebut mai abans.
És clar que hi ha coses que no funcionen del tot bé: una de les cordes del violoncel corria el risc de trencar-se i no en teníem encara recanvi, en Miquel s’ha tallat el cabell i el micròfon sense fils ja no se li subjecta tan bé al cap, l’allargador de la taula de mescles de llum té un mal contacte que fa que els focus s’encenguin i s’apaguin com si hi hagués fenòmens poltergeist… En fi, que problemes n’aniran sorgint fins al dia de l’estrena. Però l’assaig, això sí, ha anat molt bé. La presència de públic ha permès que en Miquel hagi perfeccionat bastants detalls de la seva interpretació, entre ells, per exemple, escombrar amb la mirada el pati de butaques mentre manipula les taules de mescles. Detalls com aquest fan que el personatge creixi i es lliguin les diferents accions.
Esper poder parlar un poc més, en propers posts, de la interpretació i d’en Miquel, en aquest “Diari del muntatge de Cap de tortuga“.
Aprofitant que ho teníem tot a mà, aquest mateix dissabte hem fet també una petita sessió davant les càmeres, per tal d’obtenir imatges per a la promoció de Cap de tortuga.
Els jocs amb la llum seran molt importants, perquè establiran una jerarquia entre els diferents moments i accions de l’obra, i a la vegada guiaran l’atenció de l’espectador. La fosca, combinada amb la música, deixa a voltes en segon pla el text i la “trama” de Cap de tortuga.
El dissabte 8 de desembre vàrem fer alguns assajos generals i algun passi tècnic. Però el més important va ser l’assaig general amb públic, que programàrem per a les 18h per a un reduït nombre de persones a qui reconeixem la sensibilitat artística necessària per emetre un judici del que han presenciat. No cercam que ens afalaguin, sinó tot el contrari: volem que ens facin veure si hi ha algun moment de la representació que “grinyola”, o que està mancat de ritme, o…
Ho hem aconseguit? Un cop acabada aquesta representació “per a amics”, ens arremolinàrem vora el prosceni i iniciàrem el corresponent debat. D’entrada es destaca la creació d’una atmosfera intrigant i íntima, a la qual es va entrant a poc a poc després d’un inici carregat de sorpreses i interrogants. En el debat hi ha opinions dividides sobre la possibilitat que el fet que l’actor sigui alhora tècnic de so pugui desorientar l’espectador, o distraure’l. Ho discutim i tots opinam. Tothom destaca el paper central que té la música de Carme Lluch en el muntatge, i si se l’ha de pujar un poc de volum en algun moment. En Miquel explica a grans trets els principals eixos d’acció del muntatge i el sentit que tenen algunes accions (accions que de moment no explicam per no aixafar-vos les sorpreses del dia de l’estrena, és clar).
A jo, personalment, aquest assaig general m’ha fascinat. Firmaria perquè cap bolo o representació baixi del nivell d’aquest assaig general amb públic. El ritme ha anat molt bé i en Miquel ha interpretat el text amb minuciositat i li ha donat uns matisos que jo no havia percebut mai abans.
És clar que hi ha coses que no funcionen del tot bé: una de les cordes del violoncel corria el risc de trencar-se i no en teníem encara recanvi, en Miquel s’ha tallat el cabell i el micròfon sense fils ja no se li subjecta tan bé al cap, l’allargador de la taula de mescles de llum té un mal contacte que fa que els focus s’encenguin i s’apaguin com si hi hagués fenòmens poltergeist… En fi, que problemes n’aniran sorgint fins al dia de l’estrena. Però l’assaig, això sí, ha anat molt bé. La presència de públic ha permès que en Miquel hagi perfeccionat bastants detalls de la seva interpretació, entre ells, per exemple, escombrar amb la mirada el pati de butaques mentre manipula les taules de mescles. Detalls com aquest fan que el personatge creixi i es lliguin les diferents accions.
Esper poder parlar un poc més, en propers posts, de la interpretació i d’en Miquel, en aquest “Diari del muntatge de Cap de tortuga“.
Aprofitant que ho teníem tot a mà, aquest mateix dissabte hem fet també una petita sessió davant les càmeres, per tal d’obtenir imatges per a la promoció de Cap de tortuga.
Vicent Ferrer
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Treballs en marxa per espai_frumentaria | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent