espai_frumentaria

El llegírem en veu alta una altra vegada.

En el post anterior ja he dit que Cap de tortuga no era, inicialment, un text pensat per a l’escena. Alguns dels seus fragments s’havien escrit per ser llegits, no per ser interpretats. El to general del text (integrat per una desena de curts monòlegs) és pausat, molt explicatiu i descriptiu. I com que no hi ha més que un “personatge”, el contingut discursiu, interactiu, és inexistent. Decidim canviar-ho o, almenys, transmetre un poc de verticalitat al discurs, dimensionar-lo. En Miquel proposa reescriure l’escena 3 en segona persona, adreçant el text a un personatge extern a l’escena. Veig factible la idea.

Això ens obre una altra perspectiva: si aquest “canvi” el situam a l’escena 3, en el límit entre el primer i segon terç de l’obra, potser caldria també inserir un nou canvi al voltant de les escenes 6-7, en el límit entre el segon i el darrer terç. Més que res per equilibrar el muntatge donant-li d’entrada una certa simetria. Acordam que, si fa falta, s’afegeixi una escena nova, d’un to completament distint, que permeti a l’actor interaccionar amb el públic amb uns patrons interpretatius diferents. Es tracta, en el fons, d’explorar les possibilitats del contrast com a recurs expressiu, per mantenir l’atenció del públic. També ho veig factible.

Llegim altres escenes i decidim altres petits canvis, sobretot d’elements o frases redundants o expressions repetitives. Mentalment, ens feim un mapa de quins serien els moments de més “pes” de la interpretació i procuram distribuir-los, de manera que es reparteixin per l’obra sense concentrar-se en un determinat moment. Aquests “moments” no són solament moments del text, sinó moments de música, d’imatges i d’accions físiques.

Hem sortit d’aquest primer assaig amb un mapa bastant coherent del futur muntatge. Un mapa que no vol ser definitiu, però que constitueix una bona base per començar a apuntalar idees unes sobre les altres. Quasi tot ha cobrat coherència i jo sóc el primer a “creure” un poc més en les possibilitats d’un text “degenerat” i inacabat com Cap de tortuga. Unes hores després de l’assaig, envio a en Miquel un sms amb un text semblant a aquest: “Miquel, quan vàrem impulsar Espai_Frumentària, en la tardor del 2009, jo aspirava a viure tardes d’assaig com la d’avui”. Tornem a l’assaig, però.

En Miquel em diu que ja ha reservat la Sala Municipal de Cultura per a l’estrena del dia 15 de desembre. En certa manera això vol dir que no hi ha marxa enrera, cosa que ens imprimeix una mica de pressió. Una pressió autoinfligida amb la finalitat de treure el màxim profit d’un esforç que es preveu important en els propers dos mesos i escaig.

El primer assaig va resultar molt profitós. Però tot procés creatiu té també els seus moments de crisi. Continuarà.

Vicent Ferrer