MARCÚS

(@marcroca)

13 d'abril de 2006
7 comentaris

Campanya popular: Vota independència

Si això no és una campanya popular,
que m’ho expliquin
. Va néixer a internet a finals de gener d’enguany, ha anat creixent i avui ha sortit publicat un anunci sobre la campanya
pagat per un anònim (pàgina 5 de El Punt). [Un anunci d’aquest val força
calers!]. Així mateix, hi ha un article sobre la campanya a l’apartat d’opinió
del mateix diari (pàgina 12). Sembla que la cosa comença a funcionar. Per
adherir-t’hi, clica aquí.

Salut i llibertat!
Marcús

  1. Si tot va com està previst, el referendum se celebrarà a mitjans juny, això és en un parell de mesos.

    Estic totalment d’acord en que s’ha d’aprofitar l’oportunitat per a mostrar la disconformitat amb l’estatut en un sentit sobiranista però veig que, com ja ha assat altres vegades, la disparitat de criteris ens afeblirà.

    Dic això, perque tenim les següents opcions (de moment): No, en Blanc, Nul, No votar i aquesta. Cadascuna d’aquestes opcions defensada per gent amb objectius comuns.

    Haig de dir que aquesta m’agrada, ja que votes per la independència sense cap ambigüitat però no se si aquesta proposta pot arribar a molta gent en un espai tan curt de temps.

    Estaria bé que algú amb autoritat (La Plataforma de la mani del 18-F?, ERC?, alguns intel·lectuals respectats per tothom com Cardús, Tremosa, Roig ?) contribuís a fixar criteris. Estalviariem energies, aprofitariem sinergies i els ciutadans corrents tindriem les coses més clares.

     Salut i Llibertat

  2. No sé quan els catalans començarem a donar-nos-en compte d’aquest càncer sociata que assola el nostre país des de 1978.
    Tota aquesta crosta progre que ha tingut la simpatia de molts catalans pel sol fet d’anar contra el franquisme.
    Quan tota la púrria sociata es posa a parlar d’antifranquisme, em posen dels nervis, sencillament perquè hi ha molta gent que se’ls creu.
    Anem molt en compte aquesta gent pot aconseguir el que Franco i Aznar no van aconseguir, i ho poden fer sencillament perquè són simpatics, somriuen, i a molts catalans babaus els hji cauen bé.
    Estic fins als collons de ls superioritat moral dels esquerranosos.
    Anem en compte catalans.
    Visca Catalunya lliure

  3. “…i si tara hem de patir, déu nos dó la nostra tara, que si ve de tan endins farà goig un dia o altre”.

     Davant la indecisió i confusió que paralitza els / les sobiranistes de casa nostra, faig una proposta assenyada per assolir la tan reclamada unitat a l’hora de prendre posició en el proper referèndum estatutari:

     1r. Censar “el nostre” electorat. Trobo que se’n podria encarregar el grup del “Vota Independència” -que tantes ganes té de quantificar els independentistes de pedra picada (pota negra en català guai). L’única condició per figurar en aquest cens seria no estar d’acord amb l’estatutet per insuficient.

     2n. Convocar el “nostre” electorat censat a un prereferèndum sobre la posició unitària en el pasquireferèndum. Les opcions: Si (crític i amb tots els escarafalls i invocacions a la responsabilitat que es vulguin, és clar), NO (si ens ofereixen una cosa que no volem, que hauríem de respondre? Supercalifragilisticoespialidosou, potser?), Nul plural (tots els colors del Nul: lúdic, combatiu, reivindicatiu, escatològic…), Blanc (corrent Ponç Pilar, és adir, “mans netes”) o Abstenció (on estarem millor un diumenge de juny que a una de les nostres platges!). El recompte d’aquest prereferèndum permetrà fixar d’una forma d’allò més objectiva la posició del sobiranisme en el referèndum i guanyar-lo sense baixar de l’autocar.

     3r. I si NO ens agrada el resultat del prereferèndum sempre podem donar llibertat de vot, apa!

     ..i és que: “…en un mundo podrido y sin ética, ya sólo nos queda la estética” (professor Maki Navaja) [a l’original en espanyau]

      

    PS I és que la democràcia és molt difícil! Quan et presenten un esguerro i et demanen, “Oi que és bonic? Si o NO?” Has de contestar: “Més alt i cepat era lo nostre rei en Jaume!” I tots contents: espanyols i botiflers perquè no diem que NO, i els patriotes perquè no hem dit que Si. I no creguem que sigui fugir d’estudi o amagar el cap sota l’ala, NO, és un exemple de dignitat nacional!!

     

    O NO?

  4. Fer una campanya com aquesta és de molt bona fe, però és llençar els calers. A l’Estat no li farà ni pessigolles. Seran quatre vots. I marcarà la feblesa de l’opció. Sort que Maragall ja ha enviat els consellers d’ERC a pregonar el sí! Endavant president, endavant ERC! Sí a l’Estatut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!