Els uns demanen amb convicció de tancar a la garjola tots els lladregots del carrer, els saquejadors de pisos i els anomenats terroristes. Que s’hi podreixin tota la vida! La boca se’ls omple d’Ordre, Seguretat i -alerta!- Llibertat. Els altres exigeixen d’enviar-hi polítics corruptes, policies criminals o banquers sense escrúpols. Que paguin pel que han fet! Millet a la Model! Camps a Picassent! El pit se’ls infla d’Ètica i Justícia.
Doncs a mi, què voleu que us hi digui?, no m’agrada la presó: és cruel i inhumana, fins i tot en les millors condicions que es puguin imaginar. Han desaparegut les galeres, els grillons i l’exposició pública, va desapareixent la pena de mort -així ho esperem- i lluitem contra la tortura. I tenir algú anys i panys tancat en un edifici no és una tortura? No és, simplement, una solució fàcil? O pitjor, una revenja? Costa d’imaginar una societat sense presó, sí: tant com als romans els devia costar d’imaginar una societat sense esclaus.