Visqui el Borbó
Aquest cap de setmana hem sentit com un representant d’ERC, en Joan Tardà, despatxava un discurs amb un incendiari “visca la república, mori el Borbó”.
Se suposa que com a simpatitzant d’ERC, les meves paraules haurien de ser de recolzament a la llibertat d’expresió i recordant que suposadament s’han tret les paraules de context i no sé què.
Però la veritat és que no és pas el que sento. Al contrari. Crec que Joan Tardà ha de dimitir immediatament o bé ser cesat per la direcció del partit. On ets, Joan Puigcercós?
I crec que la fiscalia castellana faria bé d’actuar d’ofici.
(segueix)
En primer lloc, no puc creure’m que aquestes declaracions incendiaries no fossin premeditades. Si hom prepara un discurs, si alguna cosa sap és com acabarà. I per tant, té tot el temps del món per avaluar la repercusió en els mitjans de comunicació.
De fet, això no l’exculpa. Ans al contrari. L’excusa de dir que s’han tret les seves declaracions de context és una auto proclamació d’idiotesa. Es reconeix inútil per saber el que passarà després de dir això, i justament aquesta falta de capacitat intel·lectual és el que hauria de fer que ERC el cessés automàticament del seu càrrec.
En segon lloc, sortir en un acte públic requerint la mort del monarca és el que és. Si qualsevol diputat del PP o del PSOE hagués sortit en un acte públic dient “mori el president de la generalitat” n’haguessim demanat el coll polític, per molt que després es disculpés dient que es referia a una altra època del passat.
En tercer lloc, l’opció violenta per aconseguir l’emancipació del nostre país ha de quedar totalment aparcada del discurs independentista, no tant per moralment reprovable com per absolutament absurda i contraproduent. Si el gran exèrcit català que va conquerir mig món fa 500 anys no va poder amb l’exèrcit castellà, és absurd pretendre que una resistència violenta avui en dia tindria cap mena de possibilitat.
Dit tot això, no crec que en Joan Tardà sigui tant primari com pretén ser. Crec que les seves declaracions s’han d’entendre en clau de partit. Davant del moviment d’ERC cap a la moderació com a via per guanyar vots per l’independentisme sota la immensa força del posar de manifest la nostra situació, Joan Tardà intenta reventar aquesta possibilitat torpedinant l’estratègia del partit per desestabilitzar-lo i obligar-lo a sortir en la seva defensa.
I justament això és el que ERC no pot fer. Perdre imatge i força i energies per defensar l’indefensable inventant excuses rocambolesques i pobres no és la feina d’un partit que pretén aconseguir recolzament a les urnes d’aquells que no voldrien la independència però que no estan disposats a baixar-se els pantalons indefinidament.
Justament per això, per no perdre ni imatge, ni força ni energies, Joan Pigcercós faria molt bé de fer públic el cessament de Joan Tardà del partit i demanar-li que entregui la seva acta de diputat.
Potser Joan Tardà espera que això passi per poder-se presentar a les properes eleccions en una operació com la del PI. Però tots recordem com li va anar al PI. no?
No hi estic d’acord amb la teva anàlisi. En primer lloc, perquè en Tardà no crec que tingui cap aspiració “de presentar-se a les properes eleccions en una operació com la del PI”. De fet, no crec ni que tingui aspiració de repetir en ERC.
En segon lloc, crec que Tardà és una persona honesta, de les poques que pots trobar a la política i la teva anàlisi se situa en una altra premisa. La frase que va dir ho va fer com abans desenes de vegades en lluites i manifestacions, des de la dictadura, i per la república i la llibertat del nostre poble. No ho va dir a la tribuna del Congrés, on ja qüestiona també i d’altra manera, la Monarquia.
En tercer lloc, em resulta curiosa la teva visió autoritària i personalista -Puigcercós l’ha de dimitir!- d’un partit que es proclama assambleari.
Finalment, quan l’himne del nostre país parla d’esmolar les eines i de fer bon cops de falç, és un crit a l’aixecament militar. O és simplement una consigna històrica com la que va fer Tardà?