Visca els casos de corrupció
Si una cosa tenim malentesa en la nostra societat és que tendim a castigar els governs quan apareixen casos de corrupció.
La corrupció és un fet inal·lienable de qualsevol administració. Hi ha massa gent a l’administració per poder garantir que ningú no sucarà.
Amb això no dic que “la corrupció estigui bé”. Simplement dic que és un fet que no deixarà d’existir. Ni ara ni mai.
I la societat, amb la seva estúpida actitud només ajuda a que creixi.
(segueix)
Donat que la corrupció existeix i existirà, un govern només pot actuar lògicament de dues maneres. Intentant lluitar-hi o intentant amagar-la.
Evidentment, la millor manera de lluitar-hi és aconseguir que apareixin casos de corrupció i que siguin jutjats. No torpedinar la feina dels inspectors d’hisenda, facilitar informació als mitjans de comunicació i si pot ser treure algun cas a la llum directament.
L’últim punt és el més complicat. Evidentment, si algú està fent un desfalc o un tracte de favor, el primer al qui li amagarà la informació és al seu cap que no estigui involucrat.
Si apareixen casos de corrupció i són jutjats (quants més millor), automàticament la corrupció disminuirà, perquè el risc esdevindrà més clar a la vista dels corruptes.
En canvi, si el govern intenta amagar els casos de corrupció, rentar la roba bruta a casa i no fer soroll quan a algú se l’enganxa posant les mans al calaix comú, llavors la corrupció indefectiblement pujarà. No fer soroll implica no tancar als corruptes, fins i tot pot voler dir que si s’enganxa a algú se li dona una sortida “honorosa” per evitar que els mitjans puguin sospitar.
Els corruptes percebran que no hi ha risc, i augmentaran. Una part d’aquells que no ho siguin de corruptes es trobaran immersos en un cinisme generalitzat i se’n convertiran.
Així, és evident què és el que hauria de fer la societat. Caldria que la societat recolzés amb el seu vot als partits durant els governs dels quals apareixen casos de corrupció. I a la inversa, fora necessari que un partit perdés vots si durant la seva legislatura no apareix cap cas a la llum pública.
En canvi, en una altra demostració del baix nivell intel·lectual de tota la nostra societat, fem al revés. Castiguem els governs quan apareixen casos de corrupció i els premiem quan són capaços de mirar cap a una altra banda durant el seu mandat.
I llavors encara tenim els collons de dir que “tots els polítics són iguals” i que “no n’hi ha un pam de net”, sense entendre que nosaltres sóm els responsables últims del que ens passa i que si la corrupció està arrelada a la nostra administració és perquè NOSALTRES, el poble, castiguem als que hi lluiten i aplaudim als que no.
D’acord però emfasitzant que hauriem de premiar sobretot als governs durant els quals surt a la llum la pròpia corrupció. Si només treuen a la llum la dels governs anteriors o sobretot si la dosifiquen segons els seus interessos i la fan sortir, parcialment i quan els convé, no quan ho detecten (com per exemple el cas dels informes actuals), és més que discutible quin servei fan.
Com a exemple el PSC:
– Govern de Catalunya: mira de treure casos del govern anterior (o, pitjor encara, dels seus socis) i mira d’amagar els seus.
– Ajuntament de BCN (com que fa 30 anys que hi són) no surt cap cas.
entenc i comparteixo la filosofia de l’article, però penso que on dius
“Caldria que la societat recolzés amb el seu vot als partits durant els governs dels quals apareixen casos de corrupció”
hauria de dir
“Caldria que la societat recolzés amb el seu vot als partits que destapen els seus casos de corrupció”
és a dir, no té rés positiu que tu intentis amagar els casos de corrupció i acabin sortint a la llum pública per altres.