Unió es defineix
Era d’esperar. No em malinterpreteu. Ja ho sabiem tots, de que anava aquesta colla. Però avui ho han fet oficial.
El Secretari General d’Unió Democràtica de Catalunya, el senyor Pelegrí (¿de donde soy o de donde vengo?) ho ha dit ben clar.
Sense embuts.
(segueix)
Unió considera que ha arribat l’hora de deixar de ser “la casa comuna del nacionalisme”, i que ha arribat l’hora d’aproximar-se al PP.
La declaració ha arribat abans del que hom podria esperar-se, però ja està aquí. I ha sigut contundent. “Nosaltres no sóm un partit independentista”.
“Nosaltres no som un partit independentista” ha dit. Net i clar. Sense que se li caigui la cara de vergonya pel fet d’exposar banderes independentistes a tots els seus mítings.
Les juventuts d’Unió Democràtica de Catalunya cal que es treguin ja d’una vegada les orelleres i deixin de seguir la pastanaga. O d’aquí a molt poc temps es trobarant defensant l’Alejo Vidal Quadras.
El partit ho té molt clar. Vol donar un cop de timó i posicionar-se al costat dels seus ídols. Dels amics del PP.
D’aquells que són capaços de fer de la corrupció un estil de fer política i a sobre aconsegueixen pujar en vots quan els casos els esquitxen.
Unió ha decidit abandonar el nacionalisme. Abarcar d’altres espais em sembla que en diuen. Bàsicament això. Deixar de vendre la moto de que són nacionalistes.
Amics de les joventuts d’Unió. Si les vostres estelades als mítings són sinceres i no falses com la vostra direcció, teniu un únic pas honorable. Feu-lo.
Desempallegeu-vos d’unió i afegiu-vos a les joventuts de Convergència. I lluiteu tots plegats per presentar-vos d’una vegada per separat a les eleccions. Els nacionalistes d’una banda i els espanyolistes com la direcció d’Unió per l’altra.
Queda clar. Els d’Unió Democràtica de Catalunya són, com no podria ser d’una altra manera, Unionistes.
Feia temps que no reia tant. Recomanar a les joventuts d’Unió que se’n vagin a Convergència perquè els d’Unió han dit que no son independentistes. Quin acudit més bo. Genial.