Una molt bona solució
La reflexió és una de les característiques del caràcter català. Si cap de les solucions és bona, cal esprémer el cervell per cercar-ne una que ho sigui.
És evident que l’espera té costos. Immensos costos en moltes ocasions. Però també és cert que les bones solucions apareixen després de pensar-hi molt i de dormir i no pensar-hi també molt.
Només quan deixem reposar una situació, quan procastinem, el nostre cervell en tot el seu potencial subconscient és capaç de generar una bona alternativa.
El factor temps té una altra avantatge molt important, també. Ens permet modificar-nos a nosaltres mateixos. Els objectius reals i l’estratègia i tàctica per aconseguir-los se separen, i coses que no estàvem disposats a admetre fa dos mesos, ara les veiem possibles.
Amb tot això vull dir que em sembla que el pacte Mas-Junqueras que sembla que està a punt de tancar-se és una molt bona notícia.
Un encert en tots els seus vessants.
Ja sé que els cauran crítiques de totes bandes, tant per el temps que han trigat a plantejar-lo com per l’acord en sí, difícil d’entendre en tota la seva complexitat.
Sobre el temps, la resposta és clara: En els 2 anys i mig que fa que dura el procés no he sentit ni llegit ningú que proposés l’acord al que han arribat. O sigui que, abans de criticar Mas i Junqueras per haver trigat tant, caldrà demostrar que algú havia valorat aquesta possibilitat abans.
Sobre l’acord, permet els dos objectius prioritaris. Fer net a les llistes convergents de males companyies i gent no implicada totalment amb el procés per una banda, i limitar la fugida de vots cap als populistes de C’s i Podemos.
Algú pot dir que les pèrdues per la demora són més grans que els guanys. No ho crec. Hi ha tres raons de pes. La primera és que després del rally V-9N feia falta un descans. Ja sé que no ho sentíem, que estàvem engrescats com qui acaba una cursa i les endorfines li fan pensar deu minuts després que encara podria fer 10 quilòmetres més. Però el descans haurà anat bé. Després de la via catalana també va semblar que havíem perdut embranzida per encarar la V, però sense el descans del començament del 2014 no haguéssim pogut encarar la V i el 9N amb la força amb que ho vam fer.
La segona raó per la que el temps és bo és perquè ha permès un acord bo i equilibrat, i això permetrà una aliança entre CDC i ERC molt més forta que si s’hagués acceptat d’inici i per les presses una de les dues alternatives irreconciliables.
Finalment, la tercera raó és perquè permetrà l’acceleració de l’acostament de part de l’antic PSC a ERC. Fora d’esperar que l’exigència de que la llista d’ERC no incorpori independents forci una part dels membres del PSC en plena transició a fer un salt i afegir-se a l’estructura d’ERC. Potser fins i tot algú d’ICV.
És un bon acord. Com ho va ser en el seu moment la pregunta doble, que ens va semblar d’inici un simple pedaç.
Quan als propers dies comenci a perfilar-se la llista del president, la imatge de la mateixa, que ara sembla massa associada a la dreta s’anirà centrant. Transversalitzant.
És fàcil preveure que ERC no aconseguirà, ni de bon tros, els resultats que li preveien les enquestes. Però això és absolutament intranscendent. Perquè en les eleccions plebiscitàries la única cosa que és fonamental és que ERC, Mas i la CUP aconsegueixin molts més vots que PPSC’s. I qui rebi els vots és una simple curiositat.