Un altre moviment magistral de Mas (i en van cinc)
Sempre he tingut recança a considerar el MHP com una persona “fiable” per a liderar el procés. La raó d’això prové de la traïció del pacte Mas-ZP.
Us recordaré una mica com va anar. En plena negociació de l’Estafatutet del 2006, la societat civil va organitzar una de les majors mobilitzacions que es recorden, amb l’objectiu d’empoderar el parlament per fer front a l’estira i arronsa que tenia amb la cort de Castella.
Poques hores després d’aquesta demostració de força, s’anunciava un pacte entre el cap de l’oposició a Catalunya, Artur Mas, i el cap de govern de la cort castellana, ZP, certament, a la baixa.
Diu un provervi àrab que la primera vegada que algú t’enreda, ell n’és el culpable, però la segona vegada que ho fa, n’és un mateix el culpable.
Així que sempre he tingut presents aquells fets, esperant que arribés la segona vegada.
Ara però, començo a pensar que d’aquell pacte el MHP en va aprendre una cosa: “els tractats amb rostres pàlids sempre són paper mullat”. Aquell pacte a la baixa tenia una regla no escrita: el PSOE-PSC l’havia de defensar a mort. Era la línia vermella. En canvi l’esquerra castellana i la regionalista catalana se’n va inhibir, i encara va intentar durant mesos continuar laminant-lo.
Aquest és el punt negatiu. Guardiola també va fitxar Txigrinsqui. Ara, cal reconèixer al President que en cinc moments clau ha sortit amb cinc moviments d’una intel·ligència inaudita.
El primer fou quan va anunciar la seva retirada i va focalitzar les properes eleccions en el dret a decidir en comptes de la independència.
El segon, importantíssim, quan al debat d’investidura del 2012 va proposar fer una consulta al 2014 amb el compromís que, si li deixaven fer, ell garantia que mantindria el mandat fins al 2016, obrint la porta a que, sabuts els resultats, en 2 anys la cort castellana tingués temps de formular una oferta que desactivés en segona ronda el mandat sortit de la consulta.
El tercer fou la formulació de la pregunta doble, que va permetre una quadratura de cercle pràcticament impossible quant des d’una banda deien que només reconeixerien una pregunta amb més de 2 opcions i des de l’altre que només en reconeixerien una amb 2 opcions. I a sobre, la pregunta doble servia per guanyar força sí o sí davant Castella, ja que si no triomfava la segona part, amb la primera n’hi havia prou com per fer força des de dins l’estat. Simplement genial.
El quart moviment genial fou el N9N. Davant la dicotomia dels mortals, abandonar o trencar massa d’hora la baralla, apareix la proposta que coneixem del N9N que aconsegueix més vots pel SíSí que no pas vots afirmatius va tenir l’actual estafatutet.
I ara el cinquè moviment. Llista única sense presentar-se ell però amb la condició que si la lidera Junqueres, aquest no es torni a presentar d’aquí a un any i mig. Senzillament, genial. Extraordinari. Fins i tot la CUP s’hi podria afegir (si no fos que potser interessa que faci de contrapoder de Podemos).
PS: És extaordinari també aquest tros del discurs d’ahir. Un president que no defuig dels problemes ni els endolceix perquè sap que la majoria de problemes de la societat no s’arreglen només des de l’acció de govern i que negar-los només perquè un és al poder i n’és el directe responsable (que no culpable) només els engrandeix.
La conclusió és clara: ens falten instruments per construir el país que hauríem de tenir, i que molts volem i desitgem.