Tancar un acord dolentíssim
EN primer lloc, cada dia estic més convençut que ERC no ens busca a nosaltres, ni a vosté ni a mi, com a votant potencial. I cada dia estic més convençut que és bo pel país que això sigui així.
Ara bé, els dono quatre dades:
24,4% – El percentatge dels nostres impostos que Castella ens roba cada any. Descomptant les despeses bàsiques això són la totalitat de tots els nostres impostos públics i encara falten diners.
21% – El percetatge dels nostres impostos que Castella ens continuarà robant cada any. Descomptant les despeses bàsiques això són la totalitat de tots els nostres impostos públics i encara falten diners.
15% – El percentatge dels nostres impostos que Castella ens continuarà robant cada any fins i tot en el cas ideal més beneficiós i més puntual del 2012 si tot anés perfecte i tenint en compte que durant 7 anys ens estan deixant de robar uns diners en concepte d’abús reiterat en el passat.
5% – El màxim que una regió pot cedir a una altra sense que aquesta es vegi massa afectada en les seves prespectives a mig termini.
Trobo que en Puigcercós havia de dir simplement que “Aquest és un acord nefast, un expoli, una presa de pèl i una vergonya. Però és el que tenim i el que ara per ara la majoria del poble de Catalunya ha escollit. Dins de lo dolent és suficient com perquè ERC li doni suport parlamentari. Però si vostè em pregunta si és un bon acord, ja li dic ara: no, és dolent, és patètic, és injust i és perjudicial pel país. Això no té res a veure amb que hi votem afirmativament o no ho fem.”