Solidaritat d’esquerres
Avui el primer secretari del PSC, és a dir, el “JEFE” del PSC, ha valorat molt negativament la nacionalització que ha fet Bolívia del petroli.
Venezuela va fer aquest pas fa 3 anys, i el moviment provocà que el país passés de rebre un 1% del preu del cru en regalies a un 30% del preu.
Aquest increment importantíssim d’ingressos, junt amb un govern socialista que està invertint en la classe mitja-baixa, està aixecant el nivell de vida de la societat veneçolana fins a nivells inaudits.
Bolivia vol seguir els passos de Venezuela en aquest plantejament socialista del món. I al senyor Montilla, que tant s’omple la boca de dir-nos als catalans que hem de ser solidaris amb els que ens maltracten i se n’aprofiten, ara li sembla malament que a Bolívia uns socialistes vulguin tirar endavant un projecte socialista.
Sobreposa els interessos d’una empresa petroliera als interessos de tota una societat. Es veu que la seva solidaritat acaba quan s’acaba la frontera del seu país.
Curiós.
A mi el Montilla no em diu res de com haig de pensar, però una cosa és clara: els interessos d’aquesta empresa petroliera que cites, i de la caixa que n’és un gran accionista, dóna la punyetera casualitat que són els interessos (encara que no ho vulguin saber) d’una gran part de catalans, no pecisament "burgesos".
Així que del que es tracta és, des del nostre punt de vista i interessos, si les accions d’un il·luminat han de perjudicar la qualitat de vida dels catalans.
Sobre el suposat augment del "nivell" de vida dels veneçolans, què vols que et digui. El que he vist que es gasta les plusvàlues del petroli el Chávez d’allà és en comprar armes a Espanya, en comprar deute de l’Argentina i en fer vivendes barates a… Cuba. Els veneçolans, per ara, no n’han vist ni cinc.