Sobre referèndums, consultes i eleccions plebiscitàries.
Crec que, com els va passar a Madrid fa 1 any i uns mesos, no se n’adonen de quin equilibri de forces existeix.
(segueix)
Per una banda, els més evidents, són UDC (amb 15 diputats), que exigeix una consulta “legal”. Per l’altre, el PSC, que ja ha anunciat que traeix als seus votants i que no només vol una consulta “legal”, sinó “dins de la legalitat castellana” i “quan als castellans els vagi bé”.
I finalment tenim ICV, que vol una consulta i no vol plebiscitàries, perquè amb una consulta no cal que divideixin el partit. Però a la mateixa vegada, no està clar que estiguin disposats a arribar a allò que es necessitaria per celebrar-la: Una DUI Temporal/Definitiva.
Si restes de l’equació aquests diputats, et queda que, els diputats que estarien disposats a tot el que calgui per fer la consulta sumen només 35+21+3=59. A 9 de la majoria absoluta imprescindible, i molt menys que una majoria qualificada que permeti encarar el procés amb garanties.
Això és el que tenim. I és així perquè aquest parlament reflexa fidelment la societat catalana del novembre del 2012, ara fa tot just un any i uns mesos.
És possible que el país hagi canviat durant aquest any. No ho sabem. Pel que ens diuen les estadístiques, el trasbàs de vots és major entre forces del mateix bàndol de l’eix nacional que entre bàndols, però no sembla que encara sigui suficient per tirar pel dret sense dubtar-ho.
Però això no és gaire important, perquè tenim l’equilibri que tenim, i la única manera de canviar-ho és mitjançant les plebiscitàries que es preten no celebrar.
Això vol dir que hem de renunciar a la consulta? En absolut.
L’estratègia de la Consulta em sembla clara i evident. I encara que costi d’albirar en aquests moments, té força possibilitats d’èxit.
Es tracta d’aprovar la llei de consultes en el moment addient perquè el govern castellà la intenti parar als tribunals però PERDI EN PRIMERA INSTÀNCIA.
Com pot perdre el govern castellà si la constitució els dona tan clarament competències absolutes en materia de convocació de referèndums?
Bé, la clau és presentar la consulta com una macro-enquesta en comptes d’un referèndum. L’estafatutet del 2006 assigna competències exclusives en matèria de consultes que no siguin referèndums. Pel que he pogut llegir en la sentència del tribunal il·legal d’excepció que anomenen tribunal constitucional, aquest article no ha estat rebatut.
Com a molt, s’acota que els temes per consultar a la població han de ser temes pròpis de la competència de la Generalitat.
I aquí rau el quit de la qüestió. Segons Castella, la independència de Catalunya és quelcom que no és a l’àrea de competència de la Generalitat. Però segons la Generalitat, encara que la independència no competés a la Generalitat, engegar un procés de secessió sí que li compet, i per tant, fer una consulta per saber si aquest és el camí que vol el poble és perfectament legal i no bloquejable.
Per posar un exemple, una cosa és tenir un acord d’adhesió a la UE firmat per governs i parlaments i sobmetre’l a referèndum al poble, i l’altre molt diferent és preguntar al poble si vol pertànyer a la UE, amb la voluntat de conèixer-ne la opinió abans de començar a parlar amb la UE.
Una cosa és celebrar un referèndum per declarar Collserola patrimoni de la humanitat de la UNESCO i l’altre és celebrar una consulta per saber si el poble vol que l’alcaldia explori aquesta possibilitat.
A priori, tot sembla indicar que els tribunals castellans aturaran la llei de consultes i s’entrarà en el carreró que acaba en plebiscitàries i DUI. Però existeix una possibilitat molt evident d’evitar aquest camí: que els tribunals decideixin que la generalitat és competent per consultar a la població (amb el benentés que això no pot comportar cap decisió política més que la de començar converses amb Castella).
I aquest és el pla. Si la consulta és autoritzada, el TC pot guanyar la legitimitat perduda, el govern Rajoy salva la cara i el procés s’allarga, com a mínim fins al 2016.
Si la consulta no és autoritzada, el parlament català pot tirar pel dret, però ICV i UDC, els principals beneficiats amb la consulta, no ho faran, per tant, caldrà fer un avançament electoral.
Tot és un tema de timings i números. El Govern Castellà ha de tenir prou temps com per presentar recurs i salvar la cara sense que en tingui prou com per estudiar d’altres vies polítiques tipus LOAPA per aturar la consulta.
I a la vegada, potser el proper parlament de Catalunya ja serà netament pro-independència. Però ara per ara el que tenim és només un parlament pro-consulta. Cal que ho tinguem clar.
Voler-ho fer legal és una estratègia suïcida i aquest raonament tan complicat només fa que evidenciar-ho .
La llibertat no te la concedeixen mai i posar tal concessió com a condició és una estupidesa convergent i poruca.
Referèndum tan sí com no. Determinació. No més cal determinació per fer l’auto-determinació