L'ombra de l'hegemó

Fa temps que penso que hauria de tenir un bloc o un lloc web especialitzat a enumerar les bestieses que diuen els periodistes i comentaristes dels mitjans de communicació del nostre país. En són tantes i tant variades que la meva indignació toca el llindar de l’autocontrol cada cop que les sento. Per a mi serien raó suficient per expulsar-los dels mitjans durant unes setmanes cada cop que diguin una absurditat com les que arriben a dir.

(segueix)
Generalment, la majoria de bestieses que diuen aquests personatges té a veure amb les matemàtiques i la física. Són incapaços d’entendre els números que diuen per antena. El seu nivell intel·lectual pel que fa a tot allò que tingui relació als números (part fonamental de la seva professió) és menor al d’un nen de 13 anys.

Exemples? Us en donaré dos: Fa uns dies, després de les nevades, una periodista de la corporació deia que “El pantà de ‘no sé on’ havia arribat a un 54% de la seva capacitat.” I afegia: “Això vol dir que té un 54% de la seva superfície plena.” Els demés periodistes de la casa van passar-se tot el dia dient que el pantà tenia el 54% de la seva superfície ple.

No entendre la diferència entre volum i superfície és de 6é d’EGB. Tenir els collons de voler explicar que vol dir el 54% per llavors socialitzar la propia incompetència és motiu d’explusió del mitjà.

Avui en tenim un altre exemple, en aquest cas dels nostrats tertulians borderline de RAC1. Tocava criticar negativament el famós missatge que l’associació d’ateus ha posat als dos autobusos de Barcelona.

Després de posar en dubte la seva utilitat i d’intentar confondre a la gent dient que el missatge era agnòstic en comptes d’ateu, surt un llumbreres i diu: “Si com a mínim haguessin dit que POSSIBLEMENT Déu no existeix en comptes de dir PROBABLEMENT Déu no existeix!”. Au! Ja l’he dita.

Tots els altres, en la seva frenètica carrera a veure qui era el més tonto de la classe han rigut la gracieta com si hagués estat un intel·ligent joc de paraules.

Per aquells que no ho sabeu, en el llenguatge matemàtic, que tothom que hagi fet estadística a l’universitat hauria de saber, una possibilitat és només un dels resultats possibles d’un enunciat probabilístic. Cadascún dels resultats possibles té una probabilitat d’esdevenir cert o no.

Així doncs, una cosa no és ni molt possible ni poc possible. És possible o no ho és. És tant possible que Déu existeixi com que el pastafari existeixi com que no exiteixi cap d’ells. Tot són possibilitats. En canvi, la probabilitat és la funció que defineix quin dels resultats de l’enunciat es donarà més o menys vegades. En el cas de l’existència de Déu, aquesta funció no és coneguda, però cadascú té els seus paràmetres i el seu cervell pot estimar una probabilitat més gran o més petita de que l’esdeveniment es produeixi o no es produeixi.

Així, és totalment coherent amb l’ateïsme dir que l’existència de Déu és possible, però altament improbable. O bé al contrari afirmar que la no exitència de Déu és altament probable.

Dir que És possible que Déu no existeixi és igual que dir que és possible que l’Espanyol guanyi la lliga.

Em sembla que és evident per tothom que a dia d’avui hom pot dir tranquilament que és possible que l’Espanyol guanyi la lliga, però de cap manera podria dir que és probable que l’Espanyol guanyi la lliga. Perquè evidentment no és probable que això passi.

El pitjor de tot és que aquestes paraules han sortit de la boca de Vicent Villatoro, que passa per ser un dels intel·lectuals més reconeguts d’aquest país.

Reconegut, evidentment, per la colla de personatges que l’acompanyen i li riuen les gràcies amb posat prepotent.