Si CiU volgués governar Catalunya, què fàcil ho tindria. Només caldria que donés la presidència a ERC i parlessin seriosament amb ERC de quins punts són irrenunciables per fer pinya tots dos a Madrid en aquesta legislatura que ara comença.
Tan fàcil com això.
El discurs estèril de voler fer força a Madrid perquè el ZP li faci el llit al Montilla. A on ens porta? Què queda d’un partit que es diu i havia sigut Nacionalista?
Només queda un partit dretista i… simplement partidista.
I fa molta pena que sigui així.
Si ERC tingués projecte de país, tots ho tindríem molt més fàcil. Hauria donat la presidència a la força més votada a les eleccions catalanes. Un suport crític condicionat al desplegament de la construcció nacional i a l’enfortiment de la societat del benestar. Aquest acord hauria permès fer pinya a Madrid en funció d’uns mínims irrenunciables.
Tan fàcil com això.
El discurs estèril de voler convertir el PSC en un partit autènticament nacional on ens porta? Què en queda d’un partit que es diu i havia estat independentista?
Només queda un partit populista i… simplement partidista.
I fa molta pena que sigui així.