Salvar als Bancs matant-los
El més irònic és que segurament, per voler salvar-los els matarà, i si els deixés caure se salvarien.
(segueix)
Els bancs tenen un negoci curiós. Demanen 100 i deixen 100. Tornen 102 a qui els ha deixat i cobren 105 a qui els ha demanat. Amb el 3% fan muntanyes de diners. Però perquè això funcioni, cal assegurar que el que li ha demanat 100 li torni aquests 100, perquè només que n’hi hagi un de cada 100 que no els torni el que els ha demanat, hi perden el 33% dels guanys!!!
En el cas de les hipoteques, per reduir les pérdues, poden posar a la venda el be que fou hipotecat. Així, si hi ha sort, el vendran per 80 i les pèrdues es reduiran en gran mesura.
Excepte, evidentment, si han fet una estafa i han forçat una sobrevaloració dels bens mitjançant tassadors oficials que responen directament i únicament als bancs. En aquest cas, com que els pisos només valen un 35% del valor que els bancs van pretendre que valien, per cada 1% de mora tenen un 20% de pèrdua.
I com que la mora es troba en el 8%, tenen pèrdues del 160%. O més, si tenim en compte que en les èpoques grasses no han estat aplicant un marge de beneficis del 3% sinó menor.
Ara, intentar abocar muntanyes de diners als bancs i evitar la devaluació dels béns immobles sembla ser la solució per salvar els bancs (si és que s’han de salvar). I això funcionaria si l’ecosistema fos obert. Però com que l’ecosistema és tancat, l’extracció de diners del sistema per donar-lo/deixar-lo/cedir-lo als bancs provoca que el sistema es debiliti i l’atur es dispari. I quan l’atur es dispara la morositat creix i els bancs empitjoren el seu estat.
Perquè el problema principal i únic dels bancs no és pas que no puguin vendre els immobles al 80% del seu valor contable, sinó que tenen una morositat del 8%!!!
Ara imaginem que el Gobierno Castellà, en comptes d’intentar mantenir infructuosament els preus inflats dels pisos, decidís rebentar-los totalment. Sense concessions. És fàcil. Un impost de 9.000 Euros per pis que hom es pot desgravar a l’IRPF. Només ens podem desgravar un sol impost, i només es pot evitar pagar l’impost si s’acompanya un contracte de lloguer. Pisos i locals.
L’objectiu? Aconseguir que el preu efectiu del lloguer es redueixi d’un dia per l’altre al 20%. Si no funciona, es puja l’impost.
La conseqüència directa d’aquesta mesura seria la caiguda brutal del preu de l’habitatge. Si llogar val poc, comprar ha de valer poc, també. Evidentment, en el balanç contable dels bancs això semblaria un desastre, perquè com hem dit, si tenen un 8% de morositat i els pisos valen un 20% del que han escriturat, per cada punt de morositat tenen unes pèrdues del 80%. Clarament insostenibles!!!
Excepte per un petit detall. I el detall és que, un altre cop, es tracta d’un ecosistema tancat. Si el preu de l’habitatge de lloguer cau en picat, molta gent que ara està pagant 600-900 Euros de lloguer, en cosa de pocs mesos, començarà a tenir poder adquisitiu. Molta. Molta gent que ha hagut de tancar la paradeta perquè no podia pagar lloguers de locals de 600 Euros al mes, podrà tornar a obrir, o no tancarà. Molts.
Molts d’ells deixaran d’estar a l’atur i molts podran fer front a les hipoteques a les que ara no poden fer front. Els negocis que funcionen podran contractar més gent perquè no hauran de fer front a preus de lloguer immensos. El senyor Florentino es quedarà amb el cul a l’aire (que ja ho està) perquè mai podrà vendre els pisos que té ni pel 40% del que li van costar (tampoc pot ara), però la morositat es reduïrà, i, per tant, per molt que els bancs no puguin vendre els actius, perquè no valen res, no necessitaran vendre’ls perquè se’ls reduirà la morositat.
O sigui, intentar salvar els bancs mata els bancs. Intentar salvar les persones salva els bancs.
Ironies de la vida.