Sala i Martín
Avui la blogosfera va plena de l’entrevista del Sala i Martín a en Montilla. Pobre Madí. Les coses no li han sortit bé.
He llegit l’entrevista que publica el Sala i Martín orgullós al seu web. I em sembla que cal fer un parell de comentaris.
(segueix)
Aquest aprenent de Falcó que es creu molt inteligent i el que passa és que és un tonto útil. L’han posat de catedràtic a Columbia perquè és tonto i creu en el neo-liberalisme que els interessa als falcons intel·ligents, no perquè sigui llest.
Confio que algun dia se n’adonarà i començarà a tocar de peus a terra.
Tota la primera part de l’entrevista és una colla d’atacs absurds.
Atacar al ministre de turisme per la vaga a l’aeroport és com atacar-lo per una apagada general a Barcelona. No té sentit.
A la segona part, però, en aquella on en Montilla perd els papers, es mostra una gran veritat.
El Montilla no està acostumat a que li preguntin el que pot fer mal, perquè està massa acostumat a envoltar-se de llepaculs. Els periodistes, normalment, si l’apreten perden la feina. Només un periodista no periodista pot teure suc a un candidat.
Però és veritat que demostra molt poca intel·ligència en la resposta als atacs.
Els atacs no són sorpresa. Són preguntes que ell mateix ha posat en el primer pla de la campanya, quan el seu equip de publicistes ha començat a dir que “Ara és l’hora dels catalans” o ha començat a emetre publicitat en castellà.
Hauria de tenir clares les respostes a aquestes preguntes. No són tant difícils.
“No se li hauria de demanar el nivell C de català per presidir el país?”
“A ningú se li demana cap mena d’estudi per presidir el país. Ni nivell C ni EGB.
Si vosté considera que el meu nivell de català és un factor definitori a l’hora d’escollir el seu vot, és lliure de tenir-ho en compte. Però hi ha milions de persones en aquest país que no han tingut la sort que ha tingut vosté d’aprendre en aquesta llengua. I que estan més interessats en la qualitat de les escoles i la sanitat i la catalunya del futur que no pas en la qualitat de les escoles i la sanitat i la catalunya de quan jo vaig estudiar fa 30 anys.”
Mira que fàcil.
“Em pot escriure la primera estrofa del Virolai?”
“No.”
“Darrere d’aquesta cara de bona persona hi ha un polític fred i calculador? O no?”
“Ser fred i calculador, com de vegades es diu que soc, no està renyit amb ser una bona persona. Per ser un bon polític has de tenir molt clars els objectius nacionals que defenses, i no deixar-te portar per les emocions inmediates. Si no, pots acabar com Convergència, perdent el nord i fent panfletons-dvd’s pseudo-feixistes per no haver pogut entendre el que ha dit la ciutadania.”
“No és veritat que el Tripartit s’hagi acabat abans d’hora?”
“Finalitzat un procés constituent com el de la creació d’un nou estatut és normal que es convoquin eleccions. El president ha estat coherent. Primer donant estabilitat al govern durant el procés, i després convocant les eleccions.”
“No és veritat que el President Maragall no es presenta a la reelecció?”
“És veritat. I el President ha donat sobrades explicacions de perquè ho ha fet. Tant ell com el partit hem convingut que era la millor opció.”
El Sala i Martín és un impresentable. Això ho sabem tots. Però en Montilla no és un bon orador. I això és important en política. A no ser que en veritat (confio que així sigui), t’estiguis presentant per conseller primer en comptes de per president.
El guionista de PP Montilla li perilla la plaça
Estic bastant d’acord amb tu.
Jo en moltes coses estic d’acord amb en Sala-Martin, però en aquesta entrevista es comporta d’una forma pèssima atacant-lo per coses que no calia, però encara està pitjor en Montilla, que no sap respondre. Ja es podia imaginar que una persona com en Sala-Martin no li posaria pas fàcil…
Si que andan mal por el PSOE catalán, que presentan un candidato aprendiz de Maquiavelo, que no sabe estar, que no sabe hablar, que no sabe más que conspirar.
A este no le votan ni en Iznajar, su pueblo!
Penso que en Sala i Martín ho ha fet bé. Ha fet una entrevista dura, com pot fer la Terribas en la nit al dia, però respectuosa. Les crítiques que li fas trobo que no tenen fonament. Dir que en Sala i Martín és "tonto" és absurd. Li pots dir prepotent, li pots dir xuleta -no hi estaria d’acord, però tampoc el conec i podria ser que ho fos i no me n’adonés. Però ningú arriba a ser catedràtic a Colúmbia sent "tonto". També atacar-lo perquè ell es defineix com a liberal trobo que no ve a tomb de res. Jo també ho sóc. També sóc "tonto", segons tu? Quan dius que l’ataca amb el tema de l’aeroport, només vull dir que en Montilla ho podria haver vist com una oportunitat per demostrar que ell no n’era responsable, i no com un atac a la seva persona.
El que passa és que aquesta mateixa entrevista, amb respostes intel·ligents per part de l’entrevistat, com alguna de les que indiques, no seria res de l’altre món, però és que l’entrevistat no ha donat cap resposta intel·ligent. Tot s’ho ha pres com un atac personal.
I pregunto: que no és rellevant saber fins a quin punt el candidat participa de la cultura del país.
Dit aixó, també he de dir que en Sala i Martín ha de fer entrevistes igualment dures a la resta de candidats, sinó llavors si que seria tendenciós.
Anava a enviar el comentari i m’han explicat que en Sala i Martín ha estat entrevistat sobre aquest tema a "Versió RAC1", on ha explicat que a ell l’han contractat des de la Vanguardia per fer entrevistes per posar nerviosos als candidats, i que amb tots ha utilitzat la mateixa estructura d’entrevista i moltes de les preguntes les ha fet a tots.
Quans llibres t’has llegit d’en Sala per fer aquest judici que et demostra com a ignorant¿
és si un personatge amb el perfil de Montilla mereix ser votar per a president.
Que un tipus sense estudis arribi al capdemunt, passa. Que un tipus sense carisma arribi al capdemunt, passa. Que un tipus que parla fatal la llengua del país arribi al capdemunt passa. Que un tipus sense un currículum brillant arribi a president, passa. Però que un tipus que no tingui res d’aixó i que el seu únic mèrit sigui la capacitat tàctica partidista, no mereix ser president.
I si el senyor Sala és un prepotent o si el senyor Montilla no sap encaixar, són temes insignificants. Parlar-ne és desviar l’atenció del principal, perquè el Sala no es presenta a president i el problema principal del Montilla no és la seva falta de cintura dialèctica.
Personalment, m’agradaria tenir un president a qui admirar, que sabé idiomes, que parlés un català excel.lent, que tingués mèrits empresarials o acadèmics, que fos un orador brillant. A més de ser honest, és clar. I a banda de la honestetat (en què el Sr. Montilla te presumpció d’innocència), aquest senyor té perfectament acreditada la seva manca de qualitats.
Mira, conec en Xavier Sala-i-Martin (ell ho escriu així) des de fa bastant de temps, de quan vàrem coincidir amb una mena de fòrum de reflexió política. Ja aleshores era un crack, i avui és un mega-crack. És un dels 3 o 4 catalans amb un càrrec més important a nivell mundial.
Pots dir que no t’agrada, que no combregues amb les seves idees, que no et fa el pes com a periodista… però que es "tonto" ???? De cap manera, no ho és !