Responsabilitat col·lectiva
Serveixi com a resposta al correu obert d’avui del gran Partal: La Responsabilitat individual. (segueix)
Ok. És veritat. És de calaix que hom no pot travessar les vies sense estar segur que no ve cap tren. No és veritat que hom no pugui travessar les vies mai, perquè encara hi ha molts baixadors als que, per arribar a l’altra banda, has de travessar necessàriament la via.
És evident que la responsabilitat individual existeix, i no la negaré pas.
Ara bé.
No van ser 3 o 4 eixelebrats que fent el gallet van posar-se a correr cap a l’altra banda de la via.
Van ser un centenar de persones que travessaven quan va passar un tren que en va enganxar una trentena.
La irresponsabilitat total no quadra.
Fora d’esperar que de 400 persones n’hi hagués alguna que es poses a cridar a les altres que anessin en compte que venia un tren. Sembla poc comprensible que no passes així.
Quin és el problema llavors?
Molt senzill. El problema, com sempre, és Madrid. Madrid i la seva política absurda d’infra-infraestructures als països catalans.
Fer passar un TGV per una via de regionals que encara té (o fa quatre dies tenia) baixadors en els que es travessen les vies a peu.
Aquest és el problema. Entenc que alguna de la molta gent que va travessar la via va veure el tren que s’acostava. Unes llums petites, allà, lluny. I segurament inconscientment va pensar… tenim temps. I els altres els van seguir.
Però, pobre gent, no van pensar en una cosa. Que en aquest país del síndrome d’Estocolm hem d’inventar solucions imaginatives per tenir serveis que podriem pagar tranquilament amb els nostres diners. I les hem d’inventar perquè els nostres diners s’utilitzen per fer coses, bé que no tenen a veure amb nosaltres, bé que clarament ens perjudiquen.
I així estan les coses.
I no van pensar que aquell tren que es veia lluny, no anava a 100 quilòmetres per hora i reduiria a 70 per passar per l’estació, com correspondria a una estació de rodalies. Sinó que devia anar a 220 kilometres per hora i va reduir a 140 per passar per l’estació.
O sigui que sí. Que responsabilitat individual segur. Però sobretot responsabilitat col·lectiva d’un país que ja va sent hora que utilitzi els seus diners per fer tota la feina que ha quedat pendent mentre pagàvem PERs i TGVs que conectin Madriz amb qualsevol capital de segona de Castella.
Hom pot pensar que aquesta última frase és demagògica. I em sembla que malhauradament no ho és.
crec que la seva última frase és demagògica: què no ténen dret a tindre tren els de les capitals de segona? Què no tenen cap culpa els polítics catalans de la manca d’infraestructures a Catalunya? Què no té culpa el “poble català” dels polítics que pateixen? Ah, clar: tota la culpa és dels demés (Madrid, …). És molt trist constatar la manca de responsabilitat (primer, de la gent que anava a la platja; desprès, dels responsables de les infraestructures i dels polítics que hom cregui convenient), però també és molt trist voler treure profit “electoral” de les desgràcies (està molt bé voler clarificar els fets i les situacions, però deixem “la collita” per un altre dia. Ahir mateix vaig lleguir un artícle a un blog de Vilaweb exigint la dimissió d’en Montilla arran de l’accident. Una mica més tard, l’artícle havia desaparegut).
Atentament