Resiliència
La resiliència psicològica és la capacitat que té una persona per a resistir i superar agressions continuades. Si mirem les dades de les eleccions Castellanes, entendrem que aquest és un factor clau en el nostre moment psicològic-polític actual.
Resiliència.
Els resultats són prou reveladors. 32,09% Pro independència, 40,41% PPSC’s, 24,71% indeterminat. És evident que dins del vot al PPSC’s s’hi amaga molt vot independentista, d’aquell antic, que passi el que passi, a l’hora de votar al congrés castellà només distingeix entre Felipe González i (Fraga) Aznar, i que vota amb aquest paràmetre. Posa-hi 2 punts com a molt. I també és evident que algú pot argumentar la contrària, que hi ha alguna gent que no votaria independència però sempre votarà en clau catalana.
El PSC va tocar fons en els 515.000 vots i els manté sòlidament. CDC espero que ja hagi tocat fons. Sembla que una part del vot a l’UDC ha anat a parar al PP.
L’independentisme perd 58.000 vots, l’indeterminisme 81.000, l’unionisme 100.000.
Dit tot això, emergeix com a imprescindible una necessitat imperiosa de mostrar la màxima intel·ligència emocional de que siguem capaços. Perquè al final, volem la independència, i per aconseguir-la hem d’aconseguir que un 80% dels indeterministes i algun sociata faci el moviment que esperem.
Els retrets a ECP no funcionaran.
Tenim l’exemple del que va fer ERC amb CiU. Deixar la porta oberta a un pacte però mostrar-se ferms a l’hora de demanar una única condició: l’independentisme. ERC ho feu amb la màxima intel·ligència emocional. Vam deixar temps a CiU perquè passes de l’unionisme al Pacte Fiscal, del Pacte Fiscal al dret a decidir, del dret a decidir a la sobirania, i de la sobirania a la independència. I això li ha costat un munt de votants, i per això, a canvi, els hem donat la presidència del país. Se la mereixen.
Ara toca fer el mateix amb els votants de Csqep. Hem de deixar-los la mà estesa perquè facin el seu propi moviment. Sense pressions, però també sent excessivament generosos. Si volen una Catalunya d’esquerres, els la haurem d’oferir. Si volen el canvi de presidència els l’haurem d’oferir. Si volen RUI, haurà d’estar sobre la taula. Això sí, tot a canvi d’una única però innegociable contrapartida. Que es converteixin a la independència. Que entenguin, acceptin i comparteixin que el seu model de país només passa per la independència de Catalunya. Que qualsevol model federal estatal passa per la independència de Catalunya.
Serà difícil. Ahir Domènech intentava enrocar-se atacant CDC. Rabell i Coscubiela han generat anticosos, com ho feu Duran. Però ni l’ún ni els altres estaran necessàriament al parlament que s’haurà de constituir l’any que ve.
En canvi, el que sabem del cert és que a Castella, Rajoy i la seva colla de lladres es mantindran, com a mínim, durant 4 anys, i els que vindran.
A favor nostre, la llista interminable de casos de corrupció del PP i el PSOE (i UDC), que posades al costat dels de CDC fan riure. I això que els casos de CDC són d’unionistes.
En contra nostra, el desig de venjança i revenja versus ECP.