Pensant en el galdós procés d’elecció de cap d’estat a Castella i colònies, em ve al cap aquell acudit en el que, estan en una dictadura, un li pregunta a l’altre:
— “Com va la vida?” — i l’altre li respon
— “No puc queixar-me”.
Així que el primer li torna a preguntar: — “Així què, tot et va bé?”
I l’interpel·lat li torna a respondre: — “No. És que, de veritat, no puc queixar-me.”
Aquests dies estem assistint a un curiós procés a Castella i colònies. L’elecció del primer ministre està bloquejada, i no sembla que s’hagi de desbloquejar en breu.
Un detall que em sembla prou rellevant i no gens comentat és: quin és el paper del cap d’estat en tot això? Al meu entendre la única responsabilitat del cap d’estat, a part de la vessant diplomàtica, és la de cercar la manera de formar govern a partir de l’elecció del parlament.
Pot ser que sigui tant discret que de moment no sabem de què i qui està parlant. Però no sé perquè, em dona la sensació que el cap d’estat s’ha limitat a fer el tràmit de parlar amb tots, que tots li diguin que no tenen acord i deixar passar el temps.
No hauria de fer d’àrbitre, la casa reial? No hauria d’estar cercant entre els 350 diputats un personatge que pogués aconseguir la majoria de vots?
No ho tinc clar, potser si ho fes també el criticaria per intromissió. Però he pensat que és interessant pensar-hi.