Que et quedi clar el que defenses
Aquest post és per a tots aquells de l’òrbita CSQEP-PSC que es definirien a ells mateixos com a no nacionalistes i que la crisi, la igualtat, l’ecologia,… els preocupa més que el destí del país.
Benvolguts companys,
Ahir el conseller Santi Vila ens sorprenia amb l’asseveració que la cultura catalana és i serà espanyolíssima. Desconec la voluntat amb que aquesta frase fou expressada, però és evident que, en la mesura que no podem definir què vol dir “ser espanyol”, la frase és irrefutable.
La definició de “ser espanyol” va des d’una concepció molt propera a “ser castellà (de cultura castellana, de la meseta) a una definició més propera a ser un poble de la península ibèrica. Des d’aquesta concepció Portugal o Gibraltar també serien molt espanyols.
Potser l’honorable conseller Santi Vila es refereix a que la influència de la cultura catalana en la cultura espanyola és immensa, tant que si n’eliminéssim l’aportació dels països catalans, quedaria ben poc de la cultura espanyola/castellana.
És molt possible. Molts dels grans noms d’allò que podríem definir com a cultura espanyola són catalans o beuen de la cultura dels països catalans. Rosario, Estopa, Picasso, Eugenio, el Greco (el grec), la celestina, Velasques, Joan Cristòfor Colom, Servent (el Quixot), Santa Teresa de Jesús, El llàzar de Tormes, o el “franquista” Dalí.
Quan més investiguem, més descobrim que l’aportació catalana a la cultura “espanyola” és més i més gran.
Una part de la població, de l’òrbita de CSQEP i PSC considera aquesta aportació cultural motiu suficient com per mantenir un lligam polític amb Castella.
No ho discutiré (tot i que, evidentment, n’estic en desacord). Ara bé, aquest lligam comú es pot resoldre de dues maneres. Es pot resoldre abaixant el cap i deixant que Castella arrasi el nostre autogovern. O es pot resoldre aixecant-lo, fent-se independents de Castella, tot i restant amatents a un futur en el que es pugui crear una federació o confederació de pobles peninsulars lliures i voluntàriament units, sense imposicions.
Ja ho sé. Molts de vostès consideren que això no és tant important com les lluites socials i el neo liberalisme, i l’animalisme, i moltes altres coses. No els podré convèncer del contrari.
El que sí que els puc dir és que l’opció que prenguin porta associada directament una sèrie de danys col·laterals. Danys col·laterals que el Tribunal Constitucional de la cort castellana ha decidit que són definitius i inalienables.
Mantenir-se dins d’Espanya, a partir d’ara i per sempre, vol dir això:
a) Que tenim prohibit legislar a favor que la gent necessitada pugui tenir llum i aigua i electricitat els mesos d’hivern. Si vostè no és independentista, necessàriament, vostè accepta que la gent pobre es quedi sense serveis bàsics. El TC ha decidit que mai més podrem legislar sobre això.
b) Que tenim prohibit legislar sobre els bancs o fer-los pagar impostos.
c) Que tenim prohibit legislar sobre l’espectacle de les matances d’animals. Queda prohibit. Vostè no pot, ni podrà mai més, decidir si els braus, o les baralles de galls, o la boxa a mort són espectacles que es puguin admetre en la seva ciutat.
d) Potser vostè creu estar molt preocupat per la gent sense sostre i els elevats preus dels habitatges. Sàpiga que, si no es fa independentista, el TC ha decidit que la seva comunitat no pot legislar mai més sobre els pisos buits, que mai podrem (ni vostè, ni jo, ni tots dos junts) posar un impost als bancs sobre els pisos buits, per ajudar a liberar-los. El TC ha decidit que això no pot passar. Ni ara ni mai més.
e) Oblidis de la igualtat entre homes i dones. El TC ha decidit que ni vostè, ni jo, ni tots junts, podem decidir (per molt majoritaris que siguem) perseguir o prevenir l’assetjament sexual, ni procurar la igualtat de tracte i oportunitats, ni exigir als sindicats de les grans empreses catalanes que destinin un delegat sindical als temes d’igualtat de tracte.
És a dir, si no defensa vostè el seu federalisme des de la prèvia proclamació de la sobirania plena, les regles del joc que vostè accepta han estat reescrites en els últims anys. Ara vostè defensa, implícitament, que a la gent gran se la deixi sense electricitat, que hi hagi espectacles sagnants amb animals torturats, que els bancs són intocables, que els preus dels habitatges buits són intocables, que no podem prevenir l’assetjament sexual, que no podem simplificar l’administració, ni evitar el fracking, ni parlar al parlament sobre allò que vulguem, ni fer consultes populars mai més.
És a dir, si no és independentista, llavors, està d’acord vostè, per exemple, amb els desnonaments, ja que el TC ha suspés la llei que els evitava en casos d’exclusió social. Per sempre. I està vostè en contra de la dació en pagament. O el lloguer social obligatori.
Tot això, el Regne ha decidit que no es pot decidir. Que la sacrosanta constitució ho prohibeix. Que els centres comercials obriran les vegades que ho decideixi Madrid a conveniència del teixit comercial de Madrid i no el vostre. Que vostè no pot oposar-se a l’aire contaminat dels avions o els vaixells. Ni oposar-se a l’energia nuclear, ni esperar certa col·laboració del govern de Catalunya en l’acció exportadora de la seva empresa.
Queda tot prohibit. No pel gobierno, sinó pel TC. No per una temporada o uns anys, sinó definitivament i sense possible marxa enrere.
Així que, si tot i així continua volent mantenir-se dins l’estat, potser que vagi votant al PP, perquè finalment representa la realitat que vostè defensa.
Però si decideix vostè que no és nacionalista, i que totes aquestes coses de la llista estan molt per sobre de les banderes, llavors, benvingut/da. Tenim un lloc reservat per vostè al costat de tots nosaltres. Fem la independència entre tots i ja hi haurà temps en un futur de veure de quina manera creem llaços sòlids amb els veïns peninsulars.