Què estem fent per afrontar la crisi real?
Catalunya fa 10 anys que està en crisi. Tant bon punt el senyor Aznar va decidir que l’economia Castellana (colònies incloses) es basaria en la construcció, vam estar en crisi.
La única cosa és que no en veiem els efectes. Fins ara.
Ara bé, la construcció no és la única crisi que afecta Europa i EEUU. N’hi ha unes altres dues que són molt més importants, i que les mesures que s’estan duent a terme no només no arreglen, sinó que les empitjoren.
(Segueix)
La primera de les grans crisis a la que ens enfrontem és la crisi de les hipoteques. No només d’aquells que no poden pagar-la, sinó d’aquells que si que ho poden fer.
La gent que s’ha embarcat en una hipoteca per un preu molt més alt del que el mercat hauria de pagar està en aquests moments enganxada a la cadira.
No pot canviar de casa per adecuar-se a les noves necessitats perquè no pot vendre allò que va comprar. No pot canviar de feina o posar-se pel seu compte o anar a viure a una altra ciutat perquè no pot vendre l’habitatge sense perdre-hi un 50%. I no té els diners com per permetres un sobrecost del 50% en una part tant important de la seva vida.
Ja sé. És culpa seva. Segurament és veritat. Però això ara és igual. El tema és que una part molt important de la generació dels 70 ha perdut gran part de l’autonomia necessària per engegar nous projectes o encarar nous reptes.
Sense restituïr aquesta capacitat, la nostra societat patirà molt per recuperar-se de la crisi.
La solució? Molt fàcil i a la vegada extraordinàriament difícil.
En primer lloc caldria establir un mínim valor oficial d’un pis hipotecat. Posem un 85% del valor de taxació. No pot ser que els bancs et valorin un immoble pel 50% del seu valor si rescindeixes la hipoteca. És tant culpa teva com seva que el preu de l’immoble estigui sobrevalorat. De fet és molt més culpa d’ells que de nosaltres.
En segon lloc, cal deixar caure els bancs. El gran problema que està deixant la solució d’aquesta crisi és que els beneficiats de veritat de la gran rifa d’endeutament no n’estan sortint perjudicats.
Els beneficiats tenen els diners a dos llocs, els fons d’inversió i els bancs. Els fons ja han caigut i s’ha reestablert l’equilibri. Si no cauen també els bancs aquest equilibri no es restituirà.
La segona de les grans crisis en la que estem immersos és la famosa globalització. Bàsicament el tema és que hi ha dos formes estables d’organització social. O bé un 10% de la societat ho té quasitot i la resta quasi res o bé un 10% te molt, un 70% força i un 10% restant quasi res.
L’economia europea ha sigut d’aquest segon grup durant molt de temps, i l’americana en certa manera també.
Però la globalització ens obliga a comerciar amb el tipus de societat número 1. I això, al meu entendre és insostenible. La productivitat d’un 90% que no té quasi res sempre serà més alta que la d’un 70% que té força. Per molt valor afegit que hi posem.
El valor afegit es socialitza. Les economies emergents incorporen ràpidament les innovacions fins que ja no existeix valor afegit i només existeix productivitat.
I llavors ens enfrontem a uns treballadors pobres, que treballen 12 hores al dia, sense caps de setmana, ni viatges ni regals, ni seguretat social, ni normes medio-ambientals o de seguretat en el treball ni res.
El resultat és evident: Ens veurem forçats a saltar al seu nivell.
Només hi ha una sortida a aquest problema. Apujar els sistemes arancelaris i separar els mercats.
Potser una gran part de les coses que els comprem endeutant-nos pujaran de preu. Segurament el nostre nivell de vida baixarà com a resultat. Però així podem mantenir la nostra economia productiva sana, i mantenir un nivell de classes equilibrat.
I evidentment ells es veuran forçats a establir una classe mitjana o tornar a ser pobres, perquè no ens podran vendre com fins ara més productes a compte del menjar dels nostres nets.
Cap de les mesures anunciades va en aquesta direcció. Ans al contrari. Les mesures que estan duent a terme són salvar els bancs i abaratir l’endeutament infinit.
En comptes de millorar, la cosa empitjora.