Quatre dades d’Arenys. Campanya pel NO (4a part).
7) El fet més preocupant dels resultats de la consulta d’Arenys és l’ínfim percentatge de NO que es va assolir.
És veritat que el mapa polític arenyenc és especial. Si es miren els resultats de les eleccions al parlament català, el número de votants del PSC és pràcticament residual (dins del que pot ser residual en una població de 8000 habitants dels voltants de Barcelona).
Ara bé, el número de votants del NO és especialment baix. Aquest és un tema que ha de ser resolt per les següents consultes:
a) Per començar cal fer campanya pel NO. Hi ha tota una colla de gent propera a Unió, Convergència i sobretot el PSC que reconeixen la sobirania de la nació però volen continuar la via autonomista com a exercici d’aquesta autonomia. Cal reunir-los. Cal trobar-los i demanar-los que facin campanya pel NO. Cal recolzar obertament aquesta gent, perquè no sigui vist com un atac desesperat del sistema sinó com una part consustancial de la consulta. El Molt Honorable president Maragall, potser. O algú altre amb nom.
b) Llavors cal pensar i anunciar com serà l’accés als propers col·legis electorals. No pot ser que els col·legis estiguin envoltats d’un riu d’independentistes amb estelades com va passar a Arenys. L’organització hauria d’encerclar els col·legis i assegurar-se que l’accés als mateixos és lliure i privat. Que no cal atravessar un riu d’estelades per anar a votar.
La manifestació de La Falange pretenia fer de filtre per qui volia anar a votar. És evident que el filtre Falangista era bassat en la violència, però nosaltres involuntàriament i com a resposta vam fer el mateix. I això cal evitar-ho.
Aquestes dues accions són fonamentals per les properes consultes. I ho són per tres coses. La primera és que és millor un 50% de participació i un 20% de NO que un 41% de participació i un 4% de NO. La segona perquè el valor de la consulta és proporcional a la seva capacitat de mostrar realment la posició del poble respecte al que es pregunta. Necessitem saber quans NO hi ha per saber quina força té el Sí.
Finalment, mobilitzar el NO té un valor polític fonamental, ja que deixaria totalment en fals les posicions antidemocràtiques del PSC més jacobí.