Quan a tothom interessa el govern en funcions
A Castella no es posen d’acord. I no sembla que s’hi hagin de posar.
La raó és simple. A tothom li interessa un govern en funcions.
Anem a pams. La política es fa amb els diners que sobren. Si no sobren diners de la recaptació d’impostos, no hi ha política. És així de simple. És per això que a Catalunya és intranscendent si governen les dretes o les esquerres mentre no siguem independents.
No sempre sobren diners. Un 85% del pressupost de qualsevol govern (municipal, estatal,…) està compromès amb despeses finalistes. Qualsevol govern, sigui del color que sigui, ha de pagar un mínim en escoles, metges, policia, pensions,… que se li mengen el 85% dels recursos que ingressa, com a mínim i en els bons moments.
En les èpoques de vaques grasses, queda un romanent. Petit. I amb aquest romanent es poden fer polítiques, ja sigui fent noves carreteres, televisions, baixant els impostos o posant més professorat.
Però en èpoques de crisi dura, quan tot són deutes, no hi ha romanent, i per tant no hi ha política.
L’aplicació de les polítiques que hom representa és una de les dues principals raons per les que hom accedeix a un govern. L’altra és el poder i els ingressos que se’n poden generar, ja sigui gràcies a l’ús del romanent, portes giratòries, com als favors corruptes.
Però l’al·licient de la corrupció, ara per ara, no és d’aplicació a la corona castellana. Hi ha una veda de corrupció que encara durarà una bona temporada.
Amb aquest estat de coses… a qui li interessa liderar un nou govern? Al PP és clar que no. Mentre estiguin en funcions, poden fer de gestors sense cremar-se, ja que de ben segur que donaran totes les culpes d’allò que pugui passar al fet que no estan en el govern més que en funcions.
Al PSOE tampoc els interessa gaire el govern. Saben que hi ha una tercera crisi consecutiva a les portes, amagada als números del poder, esperant que governi l’esquerra per fer-la rebentar i donar-li la culpa. Mantenint-se en la oposició poden cantar la canço de l’enfadós sense cremar-se.
Als independentistes i els bascos, ens està millor un govern en funcions que no pas un govern legitimat.
Als únics que els interessa un nou govern és a C’s, perquè saben que unes terceres eleccions els poden fer desaparèixer, i a P’s, perquè saben que poden seguir ràpidament el camí de C’s. No obstant, no els interessa tant com per juntar forces per entronar el PSOE. Tots dos són molt conscients que un tripartit PSOE,C’s,Ps comportaria ràpidament la desaparició dels dos últims. El votant de C’s no perdonaria el partit que pactés amb P’s i a la inversa.
També li podria interessar un nou govern a la corona, però aquesta ni existeix ni se li espera.
Per tant, no seria d’estranyar, en absolut, que veiem les posicions enrocades “ad infinitum”, amb Rajoy reclamant la presidència, conscient que és la única cosa que el PSOE no pot passar per alt, Sánchez negant-se a col·laborar amb el PP i C’s i P’s bordant molt però sense cap mena d’intenció d’arribar a un acord entre ells que faci al PSOE alternativa involuntària.
I mentrestant, nosaltres, anar-hi anant.