Política internacional: No ingerència.
La primera norma de la política internacional és la norma/pacte de no ingerència. Hom no es fica en els assumptes polítics d’un altre estat. No maniobra per canviar els governs dels altres.
Castella la Gran tindrà un parlament de 303 membres quan acabem el procés. D’ells, 158 corresponen a PP+C’s. Una majoria més que folgada. Castella i colònies han votat (dos cops) i han decidit donar-li el govern al PP amb el concurs de C’s. Punt i final. No té sentit que els independentistes pretenguin canviar-ho. De fet, seria il·lògic.
Podria tenir sentit si fos que els mesos que falten per a la desconnexió definitiva aquesta es fes en col·laboració amb l’antic Regne d’Espanya, a punt de desaparèixer. Això voldria dir que Castella accepta un referèndum per decidir si Espanya s’ha de separar en dues parts, i llavors la part catalana col·labora en la creació d’un govern de transició Catalano-Castellà.
Aquest és l’únic cas en que els partits independentistes haurien de prendre part en l’elecció del nou president de les corts o del govern del Regne d’Espanya.
Però clarament, no és el cas.Perquè fos el cas, caldria que l’aritmètica parlamentària permetés un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. I per això és imprescindible que el PSOE l’accepti. El PSOE està a les antípodes d’aquesta possibilitat. Han decidit que no hi ha trajectòria conjunta fins a la separació en dues parts. Ja exerceixen (sempre ho han fet) com a representants de Castella, només, i no com a representants del regne.
I per tant, resultaria incoherent i agressiu que Catalunya intercedís per forçar un govern a Castella que no és el que pertoca. Castella ha decidit que vol PP governant. Catalunya no s’hi ha de ficar.
De fet, imagineu la contrària. Imagineu que ERC+CDC forcen (i mantenen) un govern P’s+PSOE (m’és igual l’ordre). Un govern que deixarà d’estar legitimat per exercir cap funció el dia que el regne es divideixi en dues meitats, però que no reconeixerà aquest fet. Un govern que, a més a més, tindrà el concurs del Congreso per intentar imposar la seva existència a una de les parts.
Un govern amb una minoria absoluta el dia que els representants dels catalans deixin d’anar al congrés, en mans d’un congreso que li pot requerir fer qualsevol cosa.
S’entén, oi? Si no hi ha recorregut comú, acordat, no hem d’intercedir en la política castellana. És simple.
De fet, això és evident per tots. És per això que en els 20 dies que han passat des les eleccions, ni el PSOE ni P’s s’han posat en contacte amb ERC o CDC per intentar fixar alguna mena d’acord que permeti escollir un Congrés que representi tots dos països.
Tots ho saben que això no tindria cap més lògica que la de fer un govern de transició fins al referèndum. No és tacticisme ni estratègia. Va més enllà.
Ara, la vella política, de la que Podemos són mestres hereus, requereix intentar utilitzar qualsevol excusa per intoxicar. I és això el que fan Domenech i Colau. Aprofitar l’avinentesa per intentar confondre el ciutadà no informat fent-lo pensar que un altre posicionament és possible. Demagògia barata i de molt baix nivell.
Com sempre, la intoxicació la integra gent amb mala fe que entén el que passa i gent no prou capacitada intel·lectualment per entendre què està passant. No crec que la Colau tingui mala fé, tot i que no n’estic segur.