L'ombra de l'hegemó

Hi ha vegades que només es poden fer les coses si les calles. Hi ha vegades que no pots callar més una cosa perquè si no no la podràs fer.

Aquesta és la disjuntiva en la que es troba en aquests moments ERC. I soc conscient que no sé si ajudo al seu propòsit parlant. Però també soc conscient que no sé si ajudo al seu propòsit callant.

Perquè ERC no pot dir el que jo diré en aquestes línies. Però algú ho ha de dir si no volem prendre mal.

O potser no.

En tot cas, confio que si m’equivoco tampoc afectaré gaire al desenvolupament natural d’aquest país. Al cap de vall no soc més que un blocaire pretenciós, content perquè unes poques desenes de persones visitin el meu web al cap del dia.

(segueix)

La campanya electoral s’acosta. I això desenmascara a molta gent. Avui m’he vist sorprès per la manera de treure’s la careta d’un dels blocaires més coneguts de Vilaweb: Saül Gordillo.

En la seva entrada “Proliferen les veus pel pacte nacional”, en Saül, tant moderat i objectiu en tantes altres vegades, es destapa una mica i deixa veure les seves preferències.

Bé. Cadascú té les seves.

En tot cas, el racòmetre diu una mica el contrari que el títol de la seva entrada, ja que la opció del govern en minoria de CiU (la gent no se n’adona que aquest govern seria bàsicament tutelat pel PPC) i el tripartit tenen molta més acceptació a dia d’avui que el pacte CiU+ERC.

En tot cas. Aquest no és el motiu principal del meu article el dia d’avui. El motiu principal per a mi és que, o molt m’equivoco, o ni el racometre ni el Saül estan veient el que a mi em sembla que passarà després de les eleccions.

Per a mi hi ha dos escenaris possibles post-electorals.

O CiU i PPC fan majoria o no en fan.

Si CiU i PPC fan majoria (amb les dades del racòmetre estan a 4 escons de que passi), la opció està clara. CiU governarà en minoria tutelada pel PPC.

Polítiques PPeres, fre a qualsevol política nacionalista real i una mica d’escàndol de cara a la galeria amb el suport puntual del PSC .

Però si CiU i PPC no sumen, llavors què?

Bé, si CiU i PPC no sumen, a mi em sembla que a ERC li haurà arribat l’hora de fer la seva aposta a tot o res, i demanar la presidència de la Generalitat.

És evident que CiU no acceptaria entrar en un govern presidit per ERC. No es guanyen cadires en els consells administratius de les empreses importants, ni es poden fer corrupteles i amiquejar si el president no és dels teus o com a mínim saps que callarà.

Per tant, ERC pot proposar tranquilament el pacte a tots dos. Tant CiU com PSC.

Així que el PSC haurà d’escollir. O bé ERC ostenta la presidència de la Generalitat, o bé ho fa el mas en minoria.

És evident que al votant d’ERC li agrada la rauxa, i no farà escarafalls a posar en risc un tripartit presidit pel Montilla.

També és evident que la justificació d’aquesta reacció és fàcilment explicable. ERC no pot permetre’s entrar al govern de la generalitat si no és amb la seguretat que no se’ls fotrà fora a les primeres de canvi. I aquesta seguretat només es dona tenint-ne la presidència.

A més a més, el Govern de Barcelona ha estat presidit pel PSC en 4 ocasions i el govern de la generalitat en una més en pactes de govern en els que els socialistes només representàven el 60% de l’electorat que els donava suport. Així doncs, no és demanar massa que per una vegada, el govern no estigui presidit un altre cop per un socialista.

A part, en Montilla no és un gall de corral com ho era el President Maragall. Pot ocupar amb dignitat el càrrec de conseller primer.

Existeix la possibilitat que algú proposi l’honorable Joan Saura com a presidenciable de consens. Tindria lògica considerant que les enquestes inicials indiquen que és l’única força que creix en vots. Però el PSC té moltes més possibilitats de perdre vots cap al PSUC que no pas cap a ERC.

És evident que si aquestes són les intencions d’ERC ( a mi em sembla que no en poden ser d’altres) no és moment de dir-les, ja que això provocaria que en Montilla s’enroqués i negués aquesta possibilitat abans de les eleccions.

Però també em sembla evident que si d’alguna manera no apareix aquesta possibilitat reflexada enlloc, la brunete mediàtica catalana (que també existeix), no pararà de dir que ERC vol fer president al Montilla, i això pot acabar amb una majoria absoluta de CiU+PPC.

Confio que no m’equivoqui donant el meu punt de vista en comptes de callar.