L'ombra de l'hegemó

Les cartes electorals ja estan tirades. I no sembla que hagin de canviar gaire. Uns quants diputats més per Unió i Convergència i ICV, uns quants menys per ERC, PSC i PPC, però essencialment, el mateix equilibri de forces després de les eleccions.
(segueix…)
I tot i així, tot i que les enquestes indiquen que l’electorat català repartirà més o menys les mateixes cartes, el panorama està més obert que mai. Com s’explica?

Fa tres anys la única opció que li quedava a ERC era el tripartit, per molt que convergents i mass mèdia ens volguessin fer creure que les dues opcions eren igualment possibles. ERC va haver de fer el farol Convergent, però no fou més que això. Un farol.

Sense el PSC al govern, l’estatutet no hagués estat possible, i sense el PSC al govern, el llop PSOE no hagués tret mai les urpes de sota la pell del PSC.

A part de que era imprescindible treure Unió del Govern de la Generalitat. Quan els unionistes comencen a morir sospitosament en paradisos penals asiàtics és possible que les corrupteles hagin arribat massa lluny.

Finalment, fa tres anys, el tripartit havia d’estar presidit pel Molt Honorable Pasqual Maragall. No pots tenir el Gall vell al mateix corral que el Gall Jove si aquest últim pren el control del galliner.

Però ara tot ha canviat. ERC té les mans lliures per fer el que li sembli. Montilla no és un gall, se sentiria més còmode treballant de conseller en cap. ERC ha patit el que vol dir estar en un tripartit presidit pel PSC. Té tota lògica que aspiri a la presidència.

Hom pot pensar que això no és possible, que Carod President portaria el PP al Govern espanyol. El PSOE no ho podria admetre.

Però hem de tenir una cosa clara. Carod President pot fàcilment implicar “Final d’ETA”. No hi ha una eina més útil per a la negociació amb ETA que fer President de Catalunya un Independentista Pacífic Reconegut.

Així doncs, l’operació pot acabar molt bé per al PSOE. Poden caure una mica en les enquestes castellanes de començament de l’any que ve per acabar repuntant a la primavera quan ETA deixi definitivament la lluita armada.

A més, la caiguda del PSOE no serà en picat. Primer perquè el PP porta tant temps cridant que ve el llop, que més alt no pot cridar. Després perquè el PPC caurà al cinquè lloc del rànquing català.

Però a part de tot això. ERC pot posar condicions sense fer un farol. L’opció de quedar-se fora i deixar que Convergents en solitari o Convergents i Sociates es mengin els problemes del seu propi estatut és més que beneficiosa en termes electorals i de país.

I tampoc no cal que tingui por de la pressió mediàtica de “er Periódico” o “TV3 a traïció”, que l’acusaran de donar el govern a la dreta. És el PSC que dona el govern a la dreta si no accepta Carod President. ERC ha d’escollir entre castellanistes i dretans. El PSC només ha d’escollir entre govern d’esquerres o govern de dretes, i amb una devallada tant gran del seu poder no pot exigir la presidència perquè sí.

El panorama està obert. L’única opció que no sembla viable és que Unió i Convergència pactin amb ERC. Unió i Convergència han demostrat no ser més catalanistes que el PSC-PSOE, i aquest ha demostrat no ser-ho. Per tant, de cara a la galeria es pot dir el que es vulgui, però UiC i ERC estan més lluny que Convergència i ICV.

A part que la regeneració de Convergència necessita encara de 4 anys més de banqueta, perquè saltin els Saplanes-Madís i els Asseves-Puigs demagogs i tornin a la centralitat.

El panorama està obert. Quin goig per aquells que ens agrada la política.