Palestins pro assentaments
Ahir per la nit vam tornar a topar de morros amb l’absurda realitat. No sé qui va dir que la realitat sempre superava la ficció perquè la ficció havia de ser “creïble” i la realitat no.
Ahir per la nit, botzines i petards pel carrer feien palès el nivell de contradicció de l’espècie humana.
(segueix)
Com es pot ser tan ruc com per voler que guanyi l’equip que representa aquells que t’agredeixen?
Que han matat històricament la gent del lloc on vius. Que els han robat els territoris que han descobert i els escriptors i pintors que han generat?
Com es pot ser tan pallús com per estar content que guanyi la lliga l’equip que representa la corrupció sense mesura, la re-qualificació tramposa de terrenys de futbol, l’agressió vers aquells que t’envolten i et donen de menjar?
Com es pot ser tan curt de gambals com per alegrar-se que guanyi la lliga l’equip que representa la causa per la que els teus carrers no estan asfaltats, les teves autopistes estan saturades, les vies públiques de comunicació no existeixen, i els hospitals i el transport públic que fas servir no funcionen com podrien.
Són aquests homes de blanc els que representen la capital que et fa tant mal a tu, als teus i a la teva comunitat.
Com es pot ser tan curt de mires com per no entendre-ho?
I sobretot, com es pot ser tan ridícul com per anar alegrement pel carrer, fent sonar la botzina i avisant a tothom que ho vulgui veure que ets el burro més burro de tot el poble. Que no només t’han enredat com a un mico fent-te enamorar de l’equip que representa als que et volen mal, sinó que ets tan absurdament fluix de mollera que a sobre estàs content d’aquesta trista realitat, orgullós de mostrar al món que ets tan patètic que ni te n’has adonat de com t’han pres el pèl.
Perquè seguint l’anologia, no són de fet palestins, sinó colons israelians… I sí, les circumstàncies de la mateixa ocupació fan que no puguin viure tan bé com ho podrien fer en els territoris de la nació a la qual professen, o essent palestins en un territori lliure… però l’estat darrere ja prou s’encarrega que continuïn així…