Ocupes del PSC
La seva justificació en aquesta deriva unionista sense condicions és que el 75% del seu electorat recolza les seves tèsis.
Evidentment, però, la direcció fa trampes al solitari. És clar que el seu electorat recolza les seves tesis. Si d’un dia per l’altre decidissin ser el partit nudista i recolzar una societat que anés despullada de juny a octubre, segur que també, els pocs que els votessin, estarien d’acord amb les seves tesis.
(segueix)
1) No han fet primàries.
Les resolucions del 12é congrès del PSC diuen en repetides ocasions que el partit farà primàries per escollir els que es presentaran a les eleccions. Primàries obertes a la ciutadania. Aquestes primàries no es varen fer i la direcció va segrestar ilegítimament el partit.
La raó fou tant burda com falaç. Segons la direcció, l’avançament electoral no va permetre fer-les. És un argument falaç per tres motius principals. Primer perquè tothom podia sospitar que el moviment de la gran manifestació de l’11S2012 comportaria un avançament electoral. Segon perquè tenien temps material per fer-les. Tercer perquè no partien de cap candidat electoral. En Pere Navarro era un desconegut i no era presidenciable, només primer secretari, i posats a “crear” un líder, tant era un com un altre.
Aquest fet és un cop d’estat al PSC. El presidenciable del PSC no ha estat votat per les seves bases, al contrari, ha estat posat a dit per la direcció del partit EN CONTRA del que el mateix partit va aprovar al seu congrés.
2) No és el votant fidel el que ha de dirigir el posicionament del PSC, sinó el votant potencial.
Si una cosa queda clara en les infumables 115 pàgines de les resolucions de l’últim congrès del PSC és la voluntat manifesta de esdevenir el partit hegemònic de l’esquerra del país. Per cada vegada que diuen que són unionistes, diuen 3 vegades que són federalistes i 30 vegades que volen tornar a tenir una posició hegemònica a l’esquerra i ser-ne el referent.
Tant de bó no ho aconsegueixin mai, però aquest no és l’argument.
L’argument és que les resolucions del congrés són clares: Han de posicionar el partit allà on estigui la majoria social, sense renunciar, evidentment, al seu caràcter de centre-esquerra.
Allà on hagi anat a parar, per tant, el vot del PSC és allà on estarà l’objectiu del PSC, amb independència del reducte de votants, gens menyspreable, que es mantenen fidels.
Per deduir on és el votant potencial, podem tirar enrere 10 anys per veure on està aquest votant que recolzava el PSC al 2003.
Candidatura 2003 2012 Dif.
======= ==== ==== ===
CiU 30,94% 30,68% -0,26%
PSC 31,16% 14,43% -16.73%
ERC+SI+CUP 16,44% 18,45% +2%
ICV 7,28% 9,89% +2.61%
PP+C’s 11,89% 20,57% +8,68%
Un primer cop d’ull a les dades pot indicar que un 8,7% dels suports han marxat cap a l’unionisme i només un 4,6% han marxat cap a l’independentisme/federalisme condicional.
Però això suposaria no tenir en compte que la posició del PSC respecte a la convivència incondicional amb Castella era al 2003 EXÀCTAMENT la mateixa que la de CiU, i per tant, és esperable que la suma de suports a l’unionisme vagi més o menys en els mateixos números. És a dir que 4% dels vots hagin anat de CiU a PP+C’s i 4% del PSC a PP+C’s.
Donat que ERC+SI+CUP guanya 2% dels sufragis, és facil especular que aquesta tripla s’ha fet amb el 6% dels sufragis que surten del PSC, ja sigui directament, ja sigui passant per ICV.
Vist així, quedaria clar que el 8% dels votants del PSC han optat per opcions independentistes o federalistes condicionals, mentre que només el 4% han optat per l’unionisme.
I tot i així, continua havent un 4% de votants del PSC que votaria independència, mentre que un 10% votaria unionisme. Falta saber quants d’aquests votants canviarien de pensament si el partit els digués que fa falta fer-ho. És fàcil esperar que ho fes, com a mínim un 4% més, si tenim en compte els resultats d’ICV.
I aquí és on els ocupes del PSC fan trampes. El mandat del 12é congres era diàfan. Recuperar la centralitat. Una centralitat que es polaritza, un 14% cap a l’unionisme i un 12% cap a l’independentisme i un 4% cap a allò que digui el partit.
Voler representar només la meitat del que representàven és, com a mínim, traïr les bases d’allò pel que van ser votats.
“La trampa dels ocupes del PSC rau en tres punts:
1) No han fet primàries.
2) No és el votant fidel el que ha de dirigir el posicionament del PSC, sinó el votant potencial.
3) [?]”
1) No són els únics que no han fet primàries. En realitat, si tinguessin de tancar paradeta els partits que no saben el què és la democràcia interna, molts tancarien portes.
2) Al meu parer, qui ha de dirigir el posicionament del PSC han de ser els militants del PSC.
3) ?
Jo no m’amuinaria gaire, la veritat. No podem demanar peres a l’om. I com el PP o C’s és difícil que siguin partits que lluitin per la llibertat nacional de Catalunya, també hem de deixar que el PSC no sapiga on va a caure mort (excepte el sector catalanista, que més que catalanista se’ls hi tindria de dir sector vivificador, per allò de que cerquen a on caure ben asseguts, abans de la trompada final).
Atentament