Publicat el 22 de maig de 2013

No són 16.543, en són 25.540!!

16.543 és la xifra que sutirà a tots els mitjans. És el dèficit de Catalunya al 2010 i suposa el 8,5 del PIB. Això vol dir que estem treballant gratuïtament per Castella cada any i cadascun de nosaltres 1 mes de la nostra vida CADA ANY!!!

Pagant-nos nosaltres la manutenció!!!

Esclavatge.

La magnitud de la tragèdia és tant gran que no som capaços de fer els números com cal. Ens sembla que ja és prou la ignominia i ens quedem a mig camí del càlcul.

Però la veritat és que el dèficit és MOLT PITJOR!!!

I és molt pitjor per dos factors (segueix):

a) El deute i els interessos. Catalunya té un deute de aproximadament 50.000 milions. Aquest deute cal finançar-lo i com que Catalunya no recapta els seus propis diners i a més té un Estat recaptador en contra, impagador i arruinat, aquest deute té un risc evident de no ser cobrat (mentre siguem a les ordres de Castella). El risc és sempre proporcional als interessos que es paguen. En aquest cas, els interessos que es paguen pel deute pujen a 2200 milions (només la generalitat). Crec que aquests interessos del deute pujen a 4000 milions, però no he trobat la dada enlloc. Així que per a ser rigurós farem servir només 2200 milions.
Bé, el tema és que l’interés al que paguem nosaltres el deute és, de promig el 4,4%.  Alemanya, en canvi, paga el deute al 2% de promig i baixant i moltes vegades el paga en negatiu!! És a dir… torna menys del que l’hi desen!!!
Si la Generalitat no patís el dèficit que pateix, els comptes estairen equilibrats. No caldria emetre deute, i el que existeix es podria requalificar. Seria just i raonable establir una llei del nou deute per la qual, en virtut de la nova situació, Catalunya pot cancelar unidireccionalment el deute emeten deute nou. Calculem que, a dia d’avui, el deute nou ens sortiria… a un 1%. Per tant, els 2200 milions que hem de pagar cada any en interessos, els podriem reduïr en molt poc temps a 500 milions.

Dit d’una altra manera. El dèficit ens obliga a regalar 1700 milions a l’any que no faria falta regalar si ens gestionessim i recaptessim tots els nostres impostos. Cal afegir aquests 1700 milions, per tant, al dèficit real.

b) Els diners generen impostos. Els 16543 milions d’euros manllevats cada any, si es quedessin a Catalunya, generarien impostos per als catalans. Quan ens roben 16543 milions, no ens roben només aquesta quantitat. Ens roben també els impostos que aquests diners generarien. Quants impostos generarien aquests diners? Bé, depén de la capacitat recaptatòria de cada estat. Castella és de llarg la pitjor economia a l’hora de recaptar impostos, i només recapta un 32% del PIB en impostos. La mitjana europea està en 39,5% (sumant-hi Castella, …). Els països avançats arriben a recaptar prop del 45% del PIB. Suposem que la nostra agència tributària seria capaç de recaptar un 40% del PIB. Això vol dir que si gastessim els 16543 milions (i els 1700 d’interessos) a casa, generariem 7297 milions més en impostos. Aquests impostos, evidentment, també ens són manllevats. Els diners són gastats en algun altre lloc i tributen en aquest altre lloc i els impostos són cobrats per els altres, que no sóm nosaltres. Cal entendre, per tant, que l’expol·li no és només dels diners que ens manlleven sinó dels impostos sobre els diners que ens manlleven!!!

Total, que si sumem els 16543 milions que ens manlleven, els 1700 milions que hem de pagar perquè ens roben i els 7297 milions que deixem de recaptar i recapten ells perquè ens expol·lien, resulta que en veritat no són 16543 els milions manllevats, sinó 25.540!!

25.540 és el 12,1% del PIB que tindriem si recaptessim els impostos nosaltres (un 13,1% del PIB actual). I suposa que Cada català treballa un mes i mig només per pagar l’expol·li, sense rebre res a canvi, ni tan sols les gràcies ni la manutenció.

UN MES I MIG A L’ANY DE TREBALLS FORÇATS. AQUESTA ÉS LA TRAGÈDIA!!!



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per drake | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent