No es pot ser federalista sense ser independentista.
(segueix)
Els que s’anomenen federalistes ho poden entendre perfectament. Amb quí vol federar-se Catalunya? Amb Castilla-LaMancha o amb la gran Castella i Euskadi? Perquè si ens hem de federar amb els últims, la distribució de forces serà tant desequilibrada que tornarem a estar on som.
La única via per a una federació ibèrica de pobles és la independència. I llavors deixar passar el temps a veure com són capaços d’organitzar-se la resta. Si són capaços d’organitzar-se en una unió estable, llavors no existirà mai la federació. La Gran Castella mai voldrà (com ara) renunciar al poder absolut per afegir un petit territori a la seva organització.
Però també pot ser que la gran castella no sigui viable (que amb tota seguretat crec que és el que passarà, i qualsevol federalista ho ha de creure). Un cop els catalans ja no en formem part, Castella intentarà robar a un altre lloc per mantenir la seva insaciable capital. Li tocarà el torn a València, les illes, Euskadi-Navarra i es frenarà la regalia de capitals cap a Andalusia i Extremadura. Només quedaran diners per amamantar els seus, Castella i la cort.
I un cop no hi hagi dubte de tant espanyols com se senten tots, llavors el terreny de combat no serà emocional sinó de poder. No es tractarà de si se senten espanyols o no, sinó de si, tot i sentir-se’n, volen ser dirigits per una insaciable i ineficient cort madrilenya o no.
I estic totalment convençut que molts, ofegats per la insaciabilitat de la cort, no voldran. D’aqui a 5 o 10 anys el país valencià, les illes, andalusia, Euskalerria i la cornisa nord s’hauran desempallegat de Castella de la mateixa manera que tothom es va desempallegar de Servia o de l’imperi Austro-Húngar en un passat.
I després, veurem. O ho veuran els nostres fills. Potser d’aquí a unes dècades començarà alguna mena d’acostament entre estats per constituir una federació. La federació de països catalans, o alguna cosa més grossa. Si observem el cas de l’imperi austro-hungar, al final es van unir uns quants per formar alemanya i uns altres per formar hungria, i Àustria en va restar al marge. I aquesta fou la sortida federal.
Això és el federalisme. Una altra cosa és enredar el personal mentint o demostrant una incapacitat flagran per copsar i entendre la realitat.
Confederació per a mi molt millor que Federació. En la Confederació la sobirania de cada estat és més plena i totalment recuperable. La Federació cedeix massa sobirania al poder federal. Federacions com la dels EEUU és inimaginable que algun estat pugui recuperar la seva Independència.
L’aproximació i el pacte amb Castella va ser un greu error que hem pagat durant centúries. Hem d’evitar sempre més un pacte amb Castella ni res que faci “olor” de Castella.
No és tan sols culpa de Castella, Castella i Catalunya són dues realitats incompatibles que s’exclouen mútuament. En tota unió entre ambdues Catalunya en sortiria malparada. Ho hem palpat durant 500 anys, no tornem a caure en el mateix forat -negre-.
Salvador Molins, BIC-CA