No anomenem unionistes als submissionistes.
Durant aquests anys hem creat dos blocs, els independentistes-sobiranistes i els unionistes. Bé, em sembla que anomenar unionistes als que no són independentistes/sobiranistes és un error. I la raó és senzilla:
Qualsevol unionista ha de ser independentista.
Només hi ha una manera d’aconseguir un encaix de Catalunya dins de l’Estat Espanyol que sigui equilibrat, respectuós i durador. I aquesta manera és fer-ho des de fora. Des de la sobirania plena i la independència.
Tant se val si després aquest encaix és federal, confederal o autonòmic. El fet és que, si hom vol realment la unió espanyola, aquesta unió passa ineludiblement per la independència. Els unionistes, per tant, han de ser necessàriament independentistes. Els federalistes, els confederalistes i els autonomistes. Tots aquells que alvirin una Espanya unida i respectuosa amb les nacions/regions que la integren. Una Espanya sense tensions territorials.
El que reuneix, per tant, tots els actors contraris al procés no és l'”unionisme” si nó la voluntat de submissió a Castella en virtud d’una demografia desigual. El que iguala PSC, PP, C’s i Duran no és la voluntat d’unió amb Castella, sinó la voluntat de submissió esclava als dessignis de la meseta.
És la submissió el que els uneix.
Per tant, sembla lògic que en comptes de contar-nos entre independentistes i unionistes ens comencem a comptar entre sobiranistes i submisionistes, entenent que en aquests moments de la història, qualsevol projecte de futur passa inel·ludiblement per la execució de la sobirania en forma d’independència.
PS: Que quedi clar que personalment no crec que existeixi cap mena d’encaix amb castella que ens afavoreixi, ni des del sobiranisme unionista ni evidentment des del submisionisme. Però això sera un tema de discusió un cop haguem obtingut la independència i Castella ens l’hagi reconegut.