Ni PSOE ni PP. És la corrupció versus els jutges díscols.
Aquesta setmana hem vist com implosionava el PSOE. La veritat, la notícia a mi m’ha agafat desprevingut.
La propaganda diu que tot gira vers l’intent tímid de Pedro Sánchez d’intentar un acostament a l’independentisme. Que els nacional-nacionalistes castellans han tallat les ales a aquesta possibilitat.
Però alguna cosa grinyola amb aquesta asseveració.
El PSOE potser perdria suports a les Espanyes amb un pacte amb els indepes, però el cost de donar suport al PP és molt més gran.
Convertir-se en la oposició que regala el govern a l’equip més corrupte i maldestre del sistema post-dictadura implica la pèrdua automàtica de la segona posició a l’estat. Convertir el #NoesNo a #NoesBuenoVale no paga la pena.
L’excusa que diu que en unes terceres eleccions el PP es faria amb la majoria absoluta és absurda. Les enquestes s’han demostrat, elecció rere elecció, prou inexàctes com per poder-les presentar com a prova de res. De fet, podem considerar que la caiguda del PSOE a les segones eleccions consecutives fou conseqüència de no haver aconseguit cap pacte, i que ara és Rajoy que podria veure’s perjudicat per aquest fet.
En tot cas, perdre les terceres eleccions és molt menys greu que rebentar per dins com ho han fet. De fet, justament per haver rebentat per dins, suposadament per evitar-les, el PP segurament les convocarà. Sembla clar que, ara sí, al PP li interessa convocar eleccions amb el PSOE esquarterat que intentar manar amb força insuficient al congreso.
Res no quadra.
Excepte una cosa.
En la legislatura que intenten encetar, no només s’hi juguen la gestió d’un govern sense recursos i obligat a fer encara més retallades. S’hi juguen una altra cosa.
Els casos de corrupció.
El sistema judicial de la cort és la única cosa que encara no té totalment sota control l’establishment. Constantment veiem com alguns jutges mantenen els casos de corrupció existents oberts, i cada cop que un jutge avança en un cas, suposa un terratrèmol pel PP. I això que encara no han començat els judicis importants.
El legislatiu i l’executiu no s’han quedat amb els braços creuats. La màfia ha canviat jutges i ha fet tota mena d’ingerències per deixar clar als jutges que qualsevol condemna per corrupció comportarà el final de la carrera judicial d’aquell insensat que s’atreveixi a dictar-la.
Però, és clar, aquesta amenaça només es pot dur a terme si tens sota control el poder executiu i el legislatiu.
Ara bé. Fixeu-vos que en això no només hi tenen les parts enganxades a can PP, sinó que també a can PSOE. El cas dels ERE d’Andalusia pot acabar amb tota la direcció de can PSOE a la presó, igual com ha passat amb el PP a València.
Hi ha una cosa pitjor que perdre la condició de lideratge de la oposició, i aquesta és acabar a la presó per corrupció.
Si el PSOE aconseguís formar govern amb P’s, Compromís i les forces sobiranes d’Euskadi i Catalunya, és evident que la regeneració democràtica que diuen voler liderar s’hauria de produïr sí o sí. I això vol dir deixar fer als jutges. Amb totes les conseqüències que se’n puguin derivar.
Deixar que Gurtel rebenti la direcció del PP. Però també deixar que els EREs rebentin la direcció del PSOE andalús. I molts altres casos que implicarien una neteja sense precedents.
Només si el PP aconsegueix la majoria i el control del govern, els corruptes podran respirar. Perquè el PP no tindrà cap mena de problema moral per fer impossible la carrera de qualsevol jutge que intenti fer net.
Amb aquest punt sobre la taula s’entén que a can PSOE hagin optat per rebentar per dins. Perquè els hi va el coll. Literalment. I davant la possibilitat d’acabar a presó, sembla que rebentar per dins és pecata minuta.