Nervis arreu
Arreu hi ha nervis. Les eleccions municipals s’acosten i arreu hi ha nervis. Potser els únics que se’n salven són els d’ICV.
Les declaracions del Xavier Vendrell són una demostració de l’estat nervios que sacseja tots els partits.
Potser estem atravessant el moment de la història moderna en la que hi ha més independentistes arreu. Cada cop està més clar que la gent que sempre havia cregut que Espanya era possible estàven equivocats.
Espanya no és possible. No ho és mitjançant la via que defensàven CiU i el PSC. Aquesta via només porta a Castella. La Castella que fa quasi 300 anys que coneixem i patim.
Hem d’agraïr a ERC que hagi abandonat “temporalment” el radicalisme i hagi fet la increïblement bona jugada de dir-los: “Molt bé, anem a provar que passa amb la via espanyola. Nosaltres us fem costat, a veure si és possible.”
Però, i ara què? Ara ve el moment de la veritat. Ara ve el punt d’inflexió històric.
Les eleccions on el sobiranisme és més important són les eleccions on no hi ha cap opció política que clarament sigui l’opció sobiranista.
L’opció d’ERC ha desenmascarat el “Nacionalisme” de CiU, descobrint que la direcció històrica de CiU enten com a nacionalisme el “queixar-se ben alt, però submisos.”
L’opció d’ERC ha desemascarat la suposada estratègia del PSC, per la qual el “buen rollito” portaría a la pau i la concordia dels castellans. Castella porta inscrit en el seu ADN fundacional que Catalunya no pot mai reeixir. La Cort Castellana que fa 500 anys va robar-nos les amèriques no pot permetre que mai Catalunya aixequi el cap.
Portar-se bé no porta enlloc.
Però el preu que pagarà ERC per aquest moviment pot ser molt car. Perquè ja no sabem si l’aposta d’ERC és estratègica i temporal o no ho és.
Hi ha nervis. Els nervis porten a que Carretero parli. Els nervis porten a que Xavier Vendrell reaccioni. Els nervis porten a que CiU primer se n’enrigui de la proposta i després accepti l’envit. Els nervis porten a que ERC es desdigui de l’aposta en comptes d’intel·ligentment agraïr CiU que li hagi demanat que la proposta sigui en seu parlamentària i intel·ligentment comunicar-li que l’elaboraran i li faran arribar en un futur proper indeterminat.
Hi ha nervis arreu. El PSC se’n desmarca amb paraules buides. Diu que la proposta d’ERC porta a un Carreró sense sortida i que és una aventura perillosa.
Però la submisió practicada per CiU i el PSC justament ens porta a un carreró sense sortida. I la deriva neo-feixista del PP és extremament perillosa. És tant o més perillós quedar-se que marxar a temps.
Hi ha nervis. És divertit.