Nacionalismes i Independentismes
No vull entrar en l'”i tu més”. No m’interessa. Ha arribat l’hora de reflexionar. De fixar horitzons ara que la política de curta volada de la direcció de CiU no ha pogut recuperar el poder que anhelava.
Hem de començar per la base. Per plantejar-nos què vol dir el que ens defineix.
Avui jo diré el que per mi vol dir. Confio que cadascú arribarà a les seves conclusions. A veure si ens aclarim una mica.
(segueix)
Nacionalisme i Independentisme són conceptes que es confonen, i que segurament estan buits de contingut.
Potser aquí rau l’arrel del problema.
La gent de CDC (i no em refereixo només a la direcció) pensa que l’independentisme d’ERC és com el Nacionalisme de CiU o l’ecologisme de ICV o el socialisme del PSC.
Un ideal difús. Un punt a l’horitzó que no és assolible mai però que s’hi pot anar tendint, poquet a poquet, coneixedors que mai s’hi pot arribar, perquè una societat no és purament ecologista o purament socialista, per exemple.
No obstant, la corrent ara per ara majoritària d’ERC no és independentista. És una cosa diferent. La corrent majoritària d’ERC vol la independència de Catalunya.
No és el mateix ser independentista, com un objectiu final inassolible que serveix com a far que dirigeixi les nostres decisions, que voler la independència de Catalunya, com un objectiu que es creu possible, i que no és de fet més que un punt important de pas per a d’altres objectius nacionals.
És sobre aquest malentés que no s’entenen des de convergència i des d’una part dels votants d’Esquerra les decisions que es prenen.
Hom pot estar d’acord o no sobre si aquest objectiu és assolible. No cal que discutim sobre això. Molts pensen que no. Ok. Però confio que entendreu que, des de l’òptica dels que pensem que és assolible, la nostra política ha de ser la de fer pujar tanta gent al carro com sigui possible. I això passa per fer veure a la gent que la relació amb Castella no depén de qui governi a la Generalitat. Que és la mateixa relació la que fa nosa.
Que Castella és un estat centralista, on la Cort reparteix les cireres i ho controla tot, i Catalunya és una comonwelth mediterrània on cada estat s’organitza com li sembla i que comparteix voluntàriament els òrgans que considera que pot compartir. I que el Principat és un d’aquests estats.
Cal primer de tot que a Convergència, estant-hi d’acord o no, s’entengui la diferència entre ser independentista i voler la independència. Només així es poden entendre les decisions polítiques d’ERC. D’una altra manera s’arriba a conclusions totalment errònies. Potser estem equivocats en el nostre plantejament. Però és absurd arribar a la conclusió que el que volem és castellanitzar Catalunya. No té cap mena de lògica pensar això.
Dit això passo a parlar del nacionalisme.
El nacionalisme de Convergència si que és aquest far llunyà al que mai s’hi pot arribar però al que ens hi podem acostar.
Esta bé. No el discuteixo. Perfecte.
Ara bé. El problema rau en que CDC no té resposta a una simple pregunta: Quin és el següent pas cap aquest objectiu? Durant molts anys les respostes eren clares. El control de l’educació, TV3, el 15% de l’IRPF, el 30% de l’IRPF, els mossos d’esquadra, l’Agència Tributària Catalana,…
Però ara no hi ha resposta, que jo conegui. No n’he sentit cap durant la campanya, com a mínim. Quin és el següent objectiu?
Jo crec que els nacionalistes han de començar pensant quin és el següent objectiu nacional:
La Seguretat Social?
L’espai radioelèctric català?
El concert econòmic?
La desaparició de la LOAPA?
El dret penal català?
No ho sé. Decidiu-lo vosaltres. Però heu de tenir un següent pas. Una pròxima fita per la que lluitar.
Llavors, un cop decidida la fita o les fites que voleu obtenir, pregunteu-vos el següent: Com s’hi arriba a aquesta fita?
I aquí és on rau el problema i la solució. Us trobareu que si no hi ha una següent fita a hores d’ara és perquè la següent fita no és assolible amb el marc constitucional actual.
A la constitució del 79 n’hi havia uns a un costat de la taula que tenien un exèrcit i sabien el que es feien.
I al 2006 aquests mateixos tenen força suficient al parlament castellà com per no permetre que es toqui ni una coma significativa d’aquesta constitució. És normal. No és una crítica. Són Castellans i tenen el seu model d’estat. Ni millor ni pitjor. Diferent. Que interessa a una part de la gran Castella i que perjudica clarament una altra part, com és la Comunidad Autónoma de Cataluña, la Comunidad Autónoma de Valencia o la Comunidad Autónoma de Baleares.
I fins i tot en molts d’aquests llocs accepten i aplaudeixen aquest model d’estat.
És en aquest punt que heu de decidir. Què feu? Desistiu d’assolir la següent fita? Convertiu el vostre Nacionalisme en un Nacionalisme passiu, la responsabilitat del qual és la d’intentar evitar que es doni cap pas enrera? O continueu mantenint un nacionalisme actiu, que vol avançar en les fites. Que no es conforma amb que les lleis base es facin a Madrid, ara amb un govern tou, ara amb un govern castellà radical?
Teniu tot el dret a decidir convertir el vostre nacionalisme en nacionalisme passiu. No em malinterpreteu. Ara per ara és el que sembla que està fent la direcció de CiU, ja que no ha fixat encara la següent fita.
Però si voleu anar més enllà, només us queda una opció. Acompanyar ERC i segurament el PSC i ICV en el seu camí cap a la Independència.
Deia Xavier Robert Raventós, del PSC em sembla, que el que ell faria és declarar la independència de Catalunya per, acte seguit demanar l’entrada a Espanya, de manera que les relacions es poguessin establir de bell nou. Sense hipoteques d’un passat negre.
El CDC pot fer el mateix. Caminar cap a la Sobirania. Aclarir en quines condicions definitives es vol quedar a Castella i decidir que si no es donen, l’opció lògica és la de mantenir-se independents.
Caminar cap a la Sobirania. No només ser sobiranistes.
Per algún lloc he llegit que el nacionalisme es una malaltia que te remei, se’n diu independentisme, en aquest cas voler la independència.
Crec que ERC té un projecte de pais independent. Parlar d’independentisme per parlar-ne no ens porta massa lluny. Ara bé, parlar d’un projecte de pais i dir: nosaltres volem viure en un pais aixi, és una cosa molt diferent. I aixo es el que fa ERC. mes enllà de les paraules, amb aquest pacte o Entesa ha triat una via per fer pais, un pais avançat i social en el qual una gran majoria se senti còmoda, per quan arribi el moment dir: fins aqui podem arribar, ara si volem continuar per aquest cami nomes hi ha la sortida de ser independents. I aixi es va cap a la independència! I s’hi va perquè es vol!
CiU en canvi, no te aquest projecte. El seu ha estat fins ara un projecte d’anar fent, sense objectiu nacional ni tampoc social, sense projecte de pais. CiU no ha volgut mai sentir a parlar d’independència, i ara en canvi molts dels seus votants s’esglaien perquè volien un pacte SOBIRANISTA. Doncs la cosa està clara: o trien la via del sobiranisme (amb el seu propi projecte de pais, amb el seu model social propi…), o farà falta un nou partit sobiranista que ocupi el seu espai social (tradicionalment més conservador) però decididament sobiranista.
I francament, no veig a CiU per la labor encara. unio Democràtica no hi serà mai per aquesta labor sobiranista, i queda Convergència Democràtica que no donen mai el pas. Aixi doncs, crec que un nou partit sobiranista és indispensable, i a més molt factible. Ciudadanos ja ha demostrat que al Parlament hi caben més partits, i un d’independentista encara més! A partir d’alli, si el nou partit compta amb liders importants, Convergència potser es vegi avocada a unir-se a ells i triar pel sobiranisme. Sino acabarà sent substituida per aquest nou partit, sense possibilitats de tornar al poder. I ja se sap que el poder és una cosa important, i potser el fet que CiU no tingui ja cap possibilitat de poder (nomes hi podria tornar amb majoria absoluta i tothom sap que no passarà) els farà pensar en que cal aquesta renovacio. Aixi ho crec i ho espero.
El dia que Catalunya tingui els dos partits més grans sobiranistes, aquell dia ja podrem comprar ampolles de cava per cel.lebrar aviat el dia de la INDEPENDÈNCIA.
Salut!
L’Escusa que ERC posa per donar soport i recolçar polítiques cabdals contràries al que la gent creu que representa amb allò que acaba deient, nosaltres són solament al voltant d’un 15 % de l’lectorat.
Doncs si els d’ERC no sols no saben mantindre certs principis aconseguits de la transició ença, si no a més a més no serveix per avançar: La pregunta hauria de ser que collons fa recolçant un govern advers?.
Passin a l’oposició o recolcen un altre govern on les fites o els avanços siguen possibles.
Que de vegades són fites ja aconseguides per CiU o que està dispossada a recolçar i defendre, que en volta de representar un pas endevant, representet un pas enrere.
Els simpatitzants de CiU poden voler l’independència encara que la formació no ho siga de forma declarada.
I ERC encara que com a formació postula voler l’independència, pot portar endevant polítiques que vagen en contra de l’interés independentista o dificulten les seves raons.