L'ombra de l'hegemó

Segons Margallo: ‘la constitució espanyola té dos articles, i només dos, la resta és literatura: L’article 1.2 diu que la sobirania pertany al poble espanyol en el seu conjunt, i per tant la secessió d’un territori hauria de ser aprovada per tots els constituents, i l’article 2 que diu que la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comú i indivisible’.

L’article 1.2 diu que la sobirania pertany al poble espanyol. No diu res del seu conjunt. El conjunt l’hi posa ell, perquè sap que està en fals. De fet, la sobirania és tant diferent a “en el seu conjunt” que cada ajuntament escull els seus alcaldes, i cada comunitat autònoma els seus parlaments. I ho fan en vistut d’aquest article 1.2 que reconeix que la sobirania pertany al poble (i no a la constitució) i evidentment no en el seu conjunt.

Si fos “en el seu conjunt” el congrés castellà escolliria pesidents de comunitats i alcaldes.

L’article 2, per altra banda, només afecta a la vigència de la constitució castellana. La constitució castellana deixa de ser vigent en el moment que la nació espanyola sigui dividida per l’ent sobirà, és a dir, el poble. És un article fonamental, ja que implica que l’estat castellà deixarà d’existir en el moment que ens en separem, i per tant, no podrà reclamar ser l’objecte dels acords internacionals ni exercir els vetos que preten.

Tot això, el senyor Margallo ho sap perfectament. I per això necessita afegir al text constitucional paraules que no consten en aquest text.