Lliçó Castellana
Estic d’acord en tot en l’article del Viçent Partal sobre la lliçó que ens mostren els castellans, excepte justament en el concepte “Espanyol” que atorga a aquesta actitud.
Si alguna vegada ens n’hem de sortir del carreró on som, serà anomenant les coses pel seu nom. Espanya és un mot català que es refereix a una unió de pobles independents que compartien NOMÉS corona i a més una corona que en molts casos estava per sota dels estaments propis dels països en qüestió.
A partir del decret de nova planta, Castella es va annexionar els territoris conquistats imposant la seva llei i la seva estructura centralitzada en la cort a tots els territoris ocupats. No vivim a Espanya. Vivim a Castella. Espanya és nostra. Els colors vermell i groc a la bandera són nostres, no de castella. El seu color és el lila. Sempre ho ha estat. No els regalem les franges vermelles, ni que siguin només dues. Els nostres simbols són nostres. Espanya i les banderes de pals grocs i vermells són nostres.
Anomenem-los pel seu nom. Recuperem els nostres simbols.
Per cert per qui vulgui saber-ho: Els nacionalistes a Euskadi han aconseguit el 52% dels vots contra el 48% dels Castellanistes. Això sense contar d3m. Si els contem és el 57% contra el 43%. Només 14% de diferència!!!!
I tot i així, el Patxi Lopez es troba legitimat per governar. Si senyor. Amb dos collons. Típic castellà. Una capacitat de viure una realitat fictícia encomiable. Com en Servent deia del Quixot.