L’estafa del Navarro
(segueix)
Però el més molest d’aquest personatge és que és un impostor. No hauria d’estar al parlament perquè no s’ha guanyat el càrrec que ocupa. L’ha robat. Ha fet un cop d’estat ilegítim al seu partit. Un partit que no ha sabut reaccionar i ha callat perquè, ja se sap, que alguns mals no volen soroll. O això es pensen.
El cop d’estat al partit el va perpetrar l’any passat. A l’agost.
Cal tirar, però una mica més enrere per veure com van fer el colp.
El 18 de desembre del 2011 en Pere Navarro guanya l’elecció a nou primer secretari del PSC amb el 83% dels vots.
Però per aconseguir-ho ha de renunciar a encapçalar la llista del PSC a la presidència de la generalitat. De les quatre resolucions principals del consell, la primera diu que l’elecció del presidenciable s’establirà per PRIMÀRIES OBERTES.
És a dir, el Consell Nacional del PSC i el seu primer secretari van arribar al càrrec amb una condició SINE QUA NON. Convocar Primàries Obertes per escollir candidat. De les 4 resolucions principals del congrés, la tercera era aquesta, però és que la primera manava a la direcció trobar ponts d’entesa amb ERC, ICV i la CUP, i la segona parlava d’establir un Consell Obert, paral·lel al Consell nacional, que obrís el partit a la ciutadania.
En el plec de resolucions apareixen 10 VEGADES referències a les primàries.
El mandat era clar. Diàfan. D’obligat compliment.
I amb això passen 8 mesos. I el CN al juliol-agost del 2012 fa el seu colp per ocupar ilegítimament el parlament.
Al Juliol i l’Agost del 2012 és evident que la manifestació del 11S serà un èxit que farà estralls. La quantitat de mobilitzacions pre manifestació no deixa cap dubte. I és evident que els estralls poden provocar un avançament electoral. El PSC NO TENIA CANDIDAT A LA PRESIDÈNCIA. En Pere Navarro no ho havia sigut abans, per tant, era tant difícil o fàcil fer de’n Pere Navarro un candidat com fer-ne un altre.
Hom podria dubtar de la conveniència de no haver iniciat el procés de primàries l’endemà d’arribar a la secretaria del PSC. Però el que és indubtable és que al Juliol o l’agost del 2012 en Pere Navarro i la seva colla de colpistes estàven obligats a anunciar les primàries. Perquè les primàries eren ineludibles per escollir candidat. La seva legitimitat com a consell nacional havia estat donada en el mateix lloc i per les mateixes persones que els havien encarregat l’elecció de candidat per primàries.
Així que arribem al dia en que s’avancen les eleccions. Sense haver fet cap pas. 15 dies després de la gran manifestació. I llavors, amb un cinísme pròpi dels usurpadors, dels lladres, surt el CN dient que “mireu, no tenim temps per escollir candidat per primàries obertes com ens haviem compromés per accedir al CN. Saps què? Ja ens l’inventem nosaltres el candidat”.
Evidentment és una immensa mentida. Encara que haguessin hagut de forçar la màquina per a fer l’elecció, la presència als mitjans del candidat a primàries hagués donat molta més cobertura mediàtica al vencedor que no pas que el partit l’escollís ilegítimament.
En Pere Navarro no era candidat. De fet, s’havia compromés a no ser-ho si no guanyava un procés de primàries.
Evidentment, si aquest punt del programa se’l van saltar, els altres ni els han llegit. En comptes d’acostar-se a ERC, ICV i la CUP com explícitament els manava el congrés, s’han acostat al PPC i PXC. I del Consell Obert mai més se’n va saber res.
I així estem. Amb un cap de llista del PSC dictatorial i ilegítim. Que de la mateixa manera que va robar-li als seus la posició en la llista electoral, va robar-nos a la resta vots en base a mentir descaradament sobre les seves intencions en campanya electoral. Fins i tot va arribar a dir en campanya que en el PSC hi cabien els independentistes.
Per això no puc amb ell. No el suporto. I no crec que cap demòcrata li hagués de tolerar aquest comportament.