L'ombra de l'hegemó

Ara fa 78 anys Castella manà enderrocar les quatre columnes catalanes que ocupàven l’espai que ara ocupa la font màgica de Montjuich.

Vuitanta anys després encara no estan resituïdes, i si depengués dels sociates ja tenen previst restaurar-les a un racó de la plaça, per deixar ben clar que significa Catalunya pe a ells, una cosa que cal aparcar i dissimular. Que no es veigi.

(segueix)
De fet aquest és un cas. El més clar i el més evident. Proposar col·locar les columnes davant del pavelló Mies Van De Roe (com sigui que s’escriu) és un dels casos més clars que no necessitem el PP si tenim el PSC.

Però remarca una cosa molt important. Barcelona l’han convertit intencionadament en una ciutat Catalano-assèptica. Hom podria transplantar la ciutat a qualsevol lloc d’Europa i canviant quatre banderoles i quatre cartells passaria per una ciutat d’un altre país.

I el pitjor de tot és que ens han convençut que sempre fou així. Que la capital. El cap i casal, sempre ha estat una representant descafeinada de la Catalunya interior.

La veritat però és molt diferent. El que passa és que han esborrat els símbols i 30 anys de govern sociata de la ciutat han servit per conscientment no restituïr-los. Amagar-los.

Però si ens hi fixem bé els símbols estan allà. Pintats perquè no es noti. Però hi són ben presents.

El drac del parc Güell i la casa Batlló ens indiquen clarament que la modernitat del modernisme abanderava el catalanisme.

La fira de Barcelona amb el Palau al fons, quatre columnes monumentals i els focus amb la senyera al fons no donen cap dubte del missatge que transmeten. Des d’Espanya, des la Plaça Espanya, s’observa la força d’una Catalunya que va per lliure. Moderna. Autònoma.

Fins i tot el monument a Colom, que de petits sempre veiem com un monument alié a la nostra cultura, ara demostra la clara imprempta de la seva catalanitat quan el van crear.

Afinals del XIX ja sabien (o encara sabien) que fou Catalunya qui descobrí les amèriques. Ja sabien que Colom era Joan Colom. Joan Baptista o Joan Cristòfor (que és el mateix) Colom.

Per això l’únic sant que existeix al monument símbol de la Ciutat és Sant Joan Baptista.

Barcelona era catalana. Clarament i indiscutiblement catalana.

La glòria de la ciutat era el moviment catalanista que arrossegava, no el moviment al que era arrossegada com fins ara.

Amb això vull dir que quan el gran projecte del PSC per Barcelona és posar una grapadora a la Plaça de les Glòries Catalanes i arraconar les quatre columnes catalanes al conjunt de la Fira de Barcelona, ha arribat l’hora que ERC i CiU comencin a preparar una alternativa seriosa al govern de la ciutat.

Una alternativa que pivoti clarament sobre la base de la recuperació de la catalanitat de l’esperit de a ciutat. Tant Dreto-Esquerra assèptica que ICV li pugui donar suport si no des del govern de la ciutat, com a mínim des d’una oposició que permeti aquest govern.

L’esquerra a la Ciutat de Barcelona ha dut a la desaparició de la classe treballadora de la ciutat. Amb lloguers de 1.000 Euros per un piset de 70 metres quadrats no és tant important l’eix d’esquerres, que ha fracassat i necessita prendre aire, com l’eix nacional, on sí que hi ha moltíssima feina a fer.

Moltíssima.

Per això se’m posen els pèls de punta quan me n’assabento que encara no s’han assegut CiU i ERC a sentar les bases del que ha de ser el nou govern nacional de la ciutat.

Haurien d’estar parlant-ne cada dia.