Durant uns mesos tindrem la discusió sobre si ERC i CiU han d’anar junts o separats a les Europees. Sota el meu punt de vista, això és intrascendent. El que és més trascendent és la participació esperable. A les últimes europees, al 2009, va haver una participació a l’Estat del 46%. 44 dels 50 seients els ocuparen PP i PSOE. Els altres 6, 2 per CiU (un dels quals, el d’UDC, amb total sintonia amb el PP), mig per ERC, un per ICV, un per IU i l’altre per UPyD.
Ara, jo prevec que l’abstenció a Castella serà brutal. La gent vol castigar els seus polítics i els castigarà, segurament. El recurs de “que vienen los otros” no serveix en unes europees.
En canvi, a Catalunya, hauriem d’aconseguir una bona paticipació. Tant alta com sigui possible. Perquè si l’assolim, potser podriem passar de 3’5 diputats a 8 o 10. I això sí que seria un gran canvi en el moment exàcte.