Publicat el 2 d'agost de 2013

Les coses de Castella

Ahir vam viure una altra demostració de com funcionen les coses a Castella, que cada dia s’assembla més a Egipte. El President castellà va admetre que el principal responsable de finances del seu partit tenia una comptabilitat oculta i que els passava un sobresou.

Segons el Preshidente, la comptabilitat oculta del principal responsable de finances del seu partit era desconeguda i no era del partit, sinó d’ell mateix. I també segons el Preshidente els “complements” que rebien… “para los gastos” eren totalment correctes. “Despeses de representació comercial” com si diguessim.

Ell no en sabia res de tot plegat.

Ok. Suposem que és veritat. Ell no en sabia res. Però si resulta que admet que cobrava “Despeses de representació comercial” que provenien de donacions ilícites, per molt que no en coneixés la procedència, en qualsevol país el Preshidente faria les maletes.

A Castella no.



  1. A Catalunya, molt em temo, que tampoc. Venim d’una “Tradició” on el verb dimitir no és conegut, i el fer-se responsable és un fet inexistent.
    Als habitants dels païssos mal anomenats “llatins” (a parer meu, es tindrien d’anomenar “de tradició catòlica romana”), els poders sempre els han fet viure encorvats, talment com si fossin geperuts. Qui pretengui alçar-se i posar-se dret per viure amb més dignitat, sols pot esperar garrotada al canto…

    I jo pregunto: Què hi feia una força política [ERC] que diu lluitar per la independència de Catalunya, jugant a un joc que no és el nostre? Què canviarà -per a bé- si en lloc d’en Rajoy hi ha l’Aznar o el Rubalcaba, com a cap de govern?

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per drake | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent