La Trampa Navarro
Bé, ni són privilegis, ni són injustos.
(segueix)
Als concertos econòmics d’Euskalerria se’ls acusa de ser insolidaris i injustos. Bé, cap de les dues asseveracions són certes.
No són insolidaris: El País Basc i Navarra no paguen a l’estat una quota de redistribució entre les comunitats autònomes. Però tampoc en reben cap. Si fins ara els ha sortit positiu aquest funcionament és, simplement, perquè s’han organitzat millor que els altres i han invertit millor els seus diners. Simplement. Si li donessis les mateixes condicions econòmiques inicials a Extremadura (amb un 30% de la població treballant per l’administració i un 30% més a l’atur), en pocs anys Extremadura tindria un problema molt greu, ja que ningú l’ajudaria amb aportacions de la “quota de solidaritat”.
Hom dirà que això és demagògia. Que Extremadura és tant capaç com qualsevol altre. A bodes em convides. Si Extremadura només contés amb els seus impostos s’hauria d’espavilar tota sola. I d’aquesta manera es demostaria que la responsabilitat fiscal és bona i la política de subvenció il·limitada (tant en quantia com en temps) és profundament perjudicial, tant pel subvencionat com pel subvencionador.
És a dir, al País Basc i Navarra, els números els surten perquè fan les coses millor que a Castella. Si les fessin pitjor, en sortirien molt perjudicats, perquè no tindrien aportació dels altres. No és un privilegi. O millor dit, només és un privilegi si ets capaç de fer les coses bé.
En segon lloc, hom (molts) consideren que el problema no és el país basc, sinó al quota que s’hi aplica. Que és una quota molt baixa. El País basc paga pels serveis de l’Estat (defensa, corona i representació exterior, bàsicament) uns 1000 milions d’Euros amb un 5% de la població de l’Estat. Comparat amb els 18.000 milions que paga Catalunya amb una població del 16.0% de la de l’estat és, evidentment irrissori.
Ara bé. El problema aquí no és que la quota sigui baixa, sinó que l’Estat gasta massa.
Es calcula que els costos de mantenir el nou estat català seran d’uns 3000 milions. Si l’Estat fos federal i tothom fes la contribució que fa el País Basc, l’Estat recaptaria uns 20000 milions per al seu funcionament. 20000 milions!! 6 vegades més que el que ens caldrà a nosaltres. Més que suficient.
Hom dirà que amb 20000 milions no n’hi ha per mantenir un exèrcit gaire gran, ni unes embaixades gaire grosses ni per fer fons de solidaritat interterritorial.
I és clar.
Aquesta és la gràcia del sistema que existiria si tothom tingués els “privilegis” d’Euskalerria. Madrid-concepte hauria de treballar com tots els règims federals del món. Sense tants cotxes oficials. Sense ministreris que no tenen atribucions. Sense grans embaixades absurdes. Amb un exèrcit proporcional a les capacitats de la federació i no inversament proporcional a l’estatura intel·lectual dels seus líders, com fins ara.
I millor. Els pressupostos d’una federació d’estats no es circumscriuen als costos de l’administració de la federació. Quan la federació necessita més recursos, els estats, si ho consideren convenient, els aporten. Potser Catalunya, Madrid i Euskadi farien una aportació extra al pressupost d’ambaixades a canvi de disposar d’uns espais en la mateixa ambaixada compartida. Com fa Quebec amb les ambaixades Canadenques. Potser Catalunya disposaria d’un exèrcit propi que pagaria i posaria en mans dels interessos comuns de la federació, com fa Escòcia. O potser no. Ja veuriem, perquè la necessitat de financiació extra del govern federal n’obligaria la fiscalització.
Els concerts econòmics d’euskalerria, per tant, són tot el contrari del que diu el petit Navarro. Són justos i foren la única via teòricament viable perquè una federació hispano-ibèrica tingués sentit.
Si en Navarro fos federal en promouria la implantació arreu, i no la seva desaparició. Però, de fet, amb el moviment d’en Navarro, ara per ara, el PSc és ja pràcticament indistingible de C’s i el PPc. Del tot.
No caiguem en la trampa. Si mirem Navarro en clau catalana, no entendrem res. Ell ha fet les declaracions contra els concerts basc i navarrès en qualitat d’espanyol no de federalista, perquè no ho és encara que se’n digui. Si ho hagués fet en qualitat de català i/o federalista hauria demanat el concert per a Catalunya al mateix nivell que els concerts basc i navarrès. Aquest concert, si es fes, seria una bona manera de millorar les finances de la Generalitat i evitar les retallades, cosa que beneficiaria els catalans. Navarro no fa res a favor de Catalunya. Això vol dir que no té aspiracions a governar-hi. En canvi sí que vol “regenerar” Espanya, ja sigui fent plegar el rei caducat o eliminant, en aquest cas, el concert basc i navarrès. Ambdues coses són prou lògiques. Qui més s’ha enfadat amb Navarro ha estat Eduardo Madina, el més probable candidat del PSOE a presidir Espanya després de l’ensorrament de Rubalcaba. Si ha protestat és perquè el veu com a rival i li deu tenir por.