La trampa del Concert: Desvetllada.
Fa un temps que vinc dient-ho i ara l’Artur m’ha donat la raó.
El concert econòmic és una trampa. Una trampa enorme.
Ens enmirallem en el país Basc, però al país Basc el concert econòmic funciona, no pas perquè sigui concert, sinó perquè és barat.
El concert econòmic funciona d’una manera molt senzilla: es quantifiquen els costos que tenen els serveis que la federació (en aquest cas Castella) presta a l’estat (en aquest cas Euskadi). Un cop quantificats això és el que l’estat (euskadi) pagarà anualment a la federació (castella).
Cada cinc anys es renegocien els números (els costos poden haver variat o no ser realistes). SI NO S’ARRIBA A UN ACORD ES MANTÉ EL PACTE ANTERIOR.
Com que a Euskadi tenen un bon contracte d’inici (paguen molt poc), estan en la posició de força per tota negociació posterior. Perque sempre és Castella qui vol estirar més diners d’Euskadi. I Euskadi sap que si no es posen d’acord, cap problema, el proper any, i l’altre, i l’altre poden continuar pagant el que tenien estipulat. Que és poc.
Però el que planteja en Mas és absolutament oposat.
(segueix)
El que planteja en Mas és fer un concert econòmic dolent. Tant destructiu com el sistema actual.
Bàsicament proposa un pacte en el que els serveis de l’estat estiguin absolutament sobrevalorats.
Ahir va dir que calculava que en treuriem 9000 milions. Això vol dir que pensa continuar regalant a l’estat 13.000 milions cada any. Bàsicament uns 8000 Euros per familia i any.
I aquesta és l’aposta de sortida. Si el seu límit de sortida ja és només de 9 sobre 22, és fàcil deduïr que acabarem en 2 sobre 22.
En la negociació de l’estafatut es va partir de 7000 milions i es va acabar en 1000, que a l’hora de la veritat han resultat 0.
O sigui que la gran solució de CiU és passar de 22.000 milions anuals d’expoli a 20.000 milions anuals d’expoli. De 12.000 Euros per familia i any a 11.000 Euros per familia i any.
I a sobre fer un contracte que digui que en el cas que s’hagin de refer els números la part més beneficiada sempre pot optar a no arribar a un pacte, amb el que es prorroga l’acord indefinidament.
Quina aixecada de camisa.
El provervi àrab és ben elocuent:
Si algú t’enreda una vegada, la vergonya caigui sobre ell.
Però si et torna a enredar, la vergonya ha de caure sobre tu!!!
El pacte Mas-ZP fou la primera volta.