L'ombra de l'hegemó

Les sortides de discurs d’en Duran i Lleida d’aquest últim any podrien estar prefigurant un escenari inquietant. Cal que no les subestimem, perquè ens hi juguem molt. Ens hi ho juguem tot!
(segueix)

Existeix un escenari que no sé si ens hem plantejat amb l’atenció que requereix. És un escenari totalment desleial amb el resultat expressat a les urnes, però tot i així és congruent amb el pes de les formacions al parlament i cal estar amatents perquè no succeeixi.

Aquesta setmana en Duran i Lleida es va despenjar amb la seva Tercera Via. La tercera via és un eufemisme per intentar millorar les opcions del NO. És evident. No té sentit per ella mateixa, ja que ningú defensa (ni PPC, ni C’s) que ens quedem com estem. Tots diuen voler millorar les nostres condicions dins l’estat. Només que aquestes condicions les volen millorar des de la submisió a Castella. Una submisió que ja ens ha demostrat que aquesta via estarà minada d’allargaments de negociacions, negacions, prohibicions i incumpliment dels pactes contrets.

Al final, si la tercera via és prou potent com per resoldre d’una vegada per sempre l’encaix de Catalunya a les Espanyes, continua remetent a la mateixa pregunta: Aquesta tercera via, la negociem des de la llibertat de tenir un estat propi, o des de la submisió a Castella?

Per tant, encara que una part de la societat pretengui trobar un encaix diferent en una estructura sobre-estatal i sub-europea, la pregunta continua sent: Quin és el proper pas? Ens independitzem o no?

La tercera via, per tant, no és més que canviar-li la cara al NO. I quina necessitat hi ha de fer-ho justament ara?

Si ens fixem en com s’ha mogut l’unionisme els últims mesos, sembla que la resposta podria ser clara i que l’atac ens podria agafar desprevinguts. Molt desprevinguts.

En els últims mesos el PSC, C’s i PPC han mogut fitxa descaradament per ajuntar els seus missatges. El PSC, que es presentà a les eleccions dient que els independentistes podien votar PSC, s’ha decantat, un cop guanyats els vots, directament cap a l’unionisme més jacoví. A canvi, C’s i PPC s’han mantingut al marge obrint la porta en el seu discurs a renegociar l’estatus de Catalunya dins l’estat castellà.

Tots tres sumen ara 48 escons, menys que CiU, i per tant la seva força resulta inocua. Però, què passaria si UDC canvia de bàndol?

Evidentment, no és senzill que UDC canvii de bàndol. Si en Duran volguès forçar el seu partit a fer un canvi de timó el partit no el seguiria, o no en la seva totalitat. Per això es despenja amb la “Tercera Via”. Un nou nom pel NO.

Però ara imaginem un moviment molt preocupant: Imaginem que C’s presenta una moció de censura després del debat de política general. Imaginem que en paral·lel, el PP de Madrid fa alguna mena d’acostament a la tercera Via (siempre dentro de lo que dicta la constitución – que evidentment ells si que poden modificar a conveniència).

La presentació de la moció de censura per part de C’s podria ser considerada anecdòtica.

Però resulta que si PSC, PPC, C’s i UDC la recolzen, llavors conten amb 63 diputats contra 59 de ERC, CDC i la CUP. I llavors només necessiten 5 diputats d’ICV per embarrancar el procés.

És, com a mínim, imaginable, que 5 diputats d’ICV puguin votar un candidat alternatiu. Si això passa, la consulta se’n va a norris, i durant 3 anys tindrem un president unionista que farà un pacte amb l’estat. Un pacte que d’aquí a uns anys es tornarà a demostrar inviable i absurd però el fet és que haurem perdut l’oportunitat.

Game Over.

Ara bé, la societat conta amb una bassa important. Cal que guanyem adeptes entre els que encara estan a mig camí. Cal que continuem creant enllaços amb els elements d’UDC, l’ala catalanista del PSC i la gent d’ICV. Reconeixer-los la seva representativitat i la seva importància en el procés. Deixar de comportar-nos a la defensiva, que encara no és moment de tancar files, i comportar-nos com vam fer-ho fins l’agost, amb generositat, sabent escoltar l’altre i mirant d’integrar la seva visió en el pojecte comú.

Perquè aquesta estratègia de l’unionisme, que jo estic convençut que està sobre la taula, només s’aguanta si tots els diputats del PSC i UDC, tots 35, fan el pas de traïr allò pel que van ser votats. I crec que si ens mantenim oberts i integradors tenim moltes possibilitats de bloquejar aquesta jugada per la força de la determinació i voluntat de la societat.

PD: Teniu en compte que si es perd una moció de censura també es perd la possibilitat d’avançar les eleccions, ja que aquesta bassa depen del president, i en una moció de censura, la presidència canvia de mans.