La memòria del peix. Visca el TS.
Sovint es critica els meus escrits amb l’argument que m’imagino una Catalunya que no existeix ni existirà.
Potser és veritat. Però el que és autènticament cert és que els que els critíquen inmaginen una espanya que ni existeix, ni ha existit mai, ni existirà mai.
(segueix)
Això ho dic per tots aquells que han acceptat l’estatut-gruyere com un gran avenç pel país, i que, per tant, disculpen a Mas el fet de haver-lo omplert de forats.
Senyors, aneu errats.
Distorsioneu la realitat perquè us fa mandra assumir-la. El cotxe és vell i cal buscar-ne un altre. No és veritat que havent canviat les bugies anirà bé durant uns anys. No hi anirà.
Ho dic perquè les decisions que es prenen en la política catalana s’estan prenent com si el PP no existís. O millor, com si el ZP fos el substitut de l’Aznar en el PP no en el PSOE.
Però no és així. El ZP és el líder del partit menys centralista, i tot i així és molt menys centralista que el seu partit.
Castella ha crescut històricament amb la necessitat imperiosa de tractar injustament als catalans. Una necessitat històrica, genètica. Castella necessita actuar en contra de Catalunya per a la seva pròpia subsistència. No és una opció política. És una necessitat nascuda de l’evidència històrica.
L’evidència que diu que Catalunya va descobrir les Amèriques. Que Colon, Bartolomé de las Casas, los hermanos Pinzones, Hernan Cortés i tots els misteriosos personatges de la història castellana no existeixen.
L’evidència que diu que Joan Cristòfor Colom, Bartolomeu Cassaus, els germans Pinçon, Ferran Cortès, la vila de pals, i el mig centenar de planisfèris dels segles XV i XVI demostren sense cap mena de dubte raonable que fou Catalunya que descobrí les amèriques.
És ja innegable. L’empresa de les amèriques era catalana. I també ho eren els principals escriptors i pintors d’allò que en van anomenar el SIglo de Oro.
No sabem encara fins a quin punt va arribar la falsificació històrica. Però està clar que conscient o inconscientment, la raó de l’existència de la història de Castella és la d’enfonsar Catalunya per totes les vies possibles per evitar que Catalunya reclami el que és nostre. La nostra història.
El PP existeix. I el tribunal suprem existeix. I el PSOE més jacobí existeix. I el Tribunal Constitucional també existeix. I Ciutadanos també.
I en canvi, l’alegre catalanet inmemoriat ha decidit tornar a signar un Estatut que és paper mullat. Que està ple de forats legals que utilitzaran el PP i el PSOE quan els convingui.
Que el Constitucional tirarà enrere per qualsevol excusa.
Però no us preocupeu. Encara hi ha una sortida. Escolliu la via sobiranista abans que CiU us vengui la Moto que ha de posar al Rajoy de president de Castella perquè té més diputats que el ZP.