La importància del Referèndum del dia 13
Fa una colla d’anys, tants que no puc recordar exàctament com funcionà tot, el Parlament de Catalunya va posicionar-se a favor del dret a l’autodeterminació.
Acte seguit, la cort castellana feu un posicionament en contra del dret dels pobles. No sé exàctament com va anar, era massa jove, però sí que recordo un ministre castellà dir que aquell acte el feien perquè no es pogués utilitzar en un futur el posicionament dels parlaments respecte a aquest dret.
La raó era estratègica, doncs.: “Si d’aquí a trenta anys Catalunya vol autodeterminar el seu futur, volem evitar que a nivell internacional puguin dir que fa trenta anys ja van avisar que aquesta carta se la guardàven.”
Amb Arenys passa una mica el mateix. Però segurament s’equivoquen.
Perquè, si no ens deixen una via refrendària per autodeterminar-nos, queda una via molt més senzilla i directa. La parlamentària.
És a dir, abans d’ahir, el Parlament de Catalunya no tenia autoritat internacional per proclamar unilateralment la independència de Catalunya, perquè hom els diria que calia fer un referèndum.
Però un cop la “justícia” castellana ha dit que els referèndums pre-independència no són possibles, bé, només queda fer-los post independència, cosa que ens dona l’avantatge de poder fer un moviment tàctic ràpid.
Com a derivada, a més a més, tenim que sí que es farà el referèndum. I de fet, el detall de que no sigui “oficial”, ni vinculant és totalment intrascendent. Mentre tingui un protocol que pugui assegurar fiabilitat dels resultats és igual de vàlid políticament.