La gran trampa dels comuns
Abans que res, tot i que aquest text és clar i directe, i ataca l’argumentació tramposa d’ICV, Podem i l’òrbita que els acompanya i vota, he d’avisar que no vull pas enfrontar-m’hi.
No crec que hi hagi maldat en el plantajament erròni sobre el debat nacional. No obstant, això no treu que sigui radicalment erròni.
El tema és el següent:
Davant la conveniència que “els Comuns” (tots els grups que s’han presentat amb sigles tipus Guanyem o en Comú) s’afegeixin al pla de ruta per assolir la independència, la resposta d’aquests grups ha estat que estan d’acord amb “el dret a decidir-ho tot”.
En aquesta linia, han proposat fer una consulta ciutadana a Barcelona per saber si la ciutadania es vol afegir a l’AMI.
Tot plegat, una idea ben sonant però que ataca directament al nostre intel·lecte, perquè està plena d’incongruències. Simplement en remarco tres:
a) És evident que l’estat prohibirà aquesta consulta amb la mateixa diligència que va prohibir el 9N.
b) És evident que PPSC’s s’oposaran a la consulta i demanaran els seus seguidors que hi facin boicot exàctament igual que van fer amb el 9N. El NO, per tant, hi serà subrepresentat de la mateixa manera que ho esteu a la consulta feta pel govern del país.
c) La consulta ja es va fer, el 9N. Ja tenim resultats de la consulta. És evident que com a mínim tots els del SíSí (400.000 vots a BCN) volen que Barcelona s’afegeixi a l’AMI. No se m’acut cap raó per la que un votant del SíSí preferís votar No a l’adscripció a l’AMI. I a més, és d’esperar que tots els demòcrates barcelonins vulguin que Barcelona s’adscrigui a l’AMI simplement per un valor democràtic bàsic. El SíSí va guanyar.
A partir d’aquí, podriem parlar sobre la conveniència o no de fer una consulta i com aquesta consulta pot acabar afectant al calendari previst.
Però hi ha una dada més bàsica a tenir en compte amb tot el que hem dit.
A les passades eleccions municipals, els partidaris del No van posar 206.000 vots sobre la taula. El 9N, el SíSí a BCN en va posar 400.000. Encara que sumessim tots els vots de BeC al No (cosa evidentment absurda), sumen 382.000 vots, 20.000 vots menys que el SíSí.
Són fabes contades. El Sí suma 287.000 vots a l’ajuntament de BCN. És fàcil imaginar que els 130.000 vots que falten es troben entre els vots a BeC. Això donaria 130.000 vots pel sí i 46.000 vots pel NO/Abstencio. BeC va aconseguir 176.000 vots.
Siguem negatius. Imaginem que només el 40% del vot a BeC és independentista, tot i que les dades ens estan indicant clarament que el número s’acosta al 70%. Fins i tot així, el SíSí guanya folgadament.
És a dir, ara per ara existeixen prou dades absolutament objectives i escrupulosament democràtiques com per dir, sense cap mena de dubte, que la ciutat de Barcelona està a favor d’ingressar a l’AMI. No hi ha dubtes. No hi ha dubtes raonables.
És més: fins i tot si es planteja la necessitat d’una consulta ciutadana que sentencïi, mentre aquesta no arriba, l’alcaldable ha de considerar que el que preval són les dades objectives de que es disposen i aquestes dades indiquen clarament que el Sí guanya.
I no parlo d’enquestes. Parlo de consultes ciutadanes i eleccions.
BeC fonamenta el seu argumentari en que la ciutadania decideix. No només opina, sinó que decideix.
Molt bé. Doncs cal ser conseqüents. La ciutadania ha estat consultada dues vegades en els últims mesos. I entre els que van anar a votar a la primera crida i els que hi han anat a la segona, emergeix un mandat ciutadà clar i meridià: El poble diu que Barcelona s’ha d’integrar a l’AMI.
I si es vol fer un referendum que ratifiqui la decisió, em sembla molt bé. Recolzo l’opció per innecessària i absurda que em sembli. Però sempre amb el benentès que, mentre no arriba, preval la decisió ja presa i contada en número de vots.
Perquè si no es fa així, llavors estem davant d’una immensa impostura on aquells que diuen parlar en nom del poble mimetitzen l’actitud dels feixistes i la seva majoria silenciosa.
El poble decideix? Ja ha decidit, companys. Si voleu ho torneu a preguntar, però ara per ara ha parlat prou clar.